LAFEBRE, JORDI. Carta blanca. Barcelona : Norma Editorial, abril de 2021
L’amor es pot entendre de moltes maneres, però només té una manera d’arribar directe al cor i és, simplement, el fet d’estimar a l’altra persona pel que és. Aquesta història tan especial ens parla d’un triangle amorós que, a la seva manera, ens explica que les persones poden estimar a més d’una persona a la vegada i, el millor de tot, és que es pot fer sense excloure ni fer mal a l’altra persona. En aquest sentit, em ve al cap, la frase de Saint-Exupéry, autor del conegut El Petit Príncep:
“L’Amor és l’única cosa que creix quan es reparteix”… i realment és així i, potser aquesta frase, resumeix perfectament el contingut d’aquest magnífic llibre.
La història la protagonitzen l’Ana i en Zeno, dos amants platònics que s’estimen des de sempre, però… això sí, mantenint les distàncies (i les aparences). Un amor secret que tampoc resulta ser tant secret però que perviu a través del temps. El tercer personatge que comparteix espai al cor de l’Ana és el Giuseppe, però sempre en un discret segon pla.
Què fa diferent aquesta història per ser tant especial? Moltes coses, però si haig de destacar només una, seria la seva manera d’explicar aquest enamorament. I m’explico: Totes les històries d’amor comencen per la trobada (aquesta primera mirada). Aquí el final és el principi i la història que t’explica l’autor, comença a anar cap al passat dels protagonistes, de la vellesa a la joventut. Ho fa a poc a poc, aturant-se en aquelles situacions especials per donar-te un retrat dels moments més importants d’aquesta història d’amor tan poc convencional. Les bones històries tenen aquesta manera de ensenyar-te els petits detalls per fer que t’endinsis més en l’aventura de ser l’observador, amb la mirada ampla del que veu sense jutjar. I al final és això, un instant que crea una llavor que et permet saber com es va crear un amor capaç de travessar els murs del temps, de la distància i de l’oblit.
El culpable d’haver creat aquesta perfecta combinació enter amor, humor, drama i aventura és Jordi Lafebre. Autor del guió i del dibuix, crea una perfecta harmonia entre totes dues. Amb raó, aquest còmic se li va atorgar el Premi Uderzo al millor còmic l’any 2021.
Si t’agrada el còmic i les històries diferents, et recomano la seva lectura. Perquè hi ha llibres que, encara que siguin senzills d’explicar, t’arriben, i això és el que acostuma a passar amb les bones històries… i aquesta ho és.
També et recomano que li donis una ullada als seus còmics anteriors, alguns fets amb col·laboració de Zidrou (un altre geni del còmic). Al fons de les biblioteques els pots trobar fàcilment:
LAFEBRE, JORDI. Lydie. Barcelona: Norma, 2011
ZIDROU. La Mondaine. Barcelona: Norma, 2014
ZIDROU. ¡Rumbo al sur!: 1973. Barcelona: Norma, 2016
6 Comments
Quin plantejament tan simple i a la vegada tan i tan Interessant.
Fa encuriosir…
Ara que sembla que les relacions poden ser poliamoroses, complexes i plenes de matissos, venen ganes d’endinsar-nos en aquest sentiment tan enriquidor i potent com és l’amor.
El llegirem.
Gràcies x la recomanació.
El vaig tenir a les mans l’altre dia. Està clar que l’agafaré en préstec.
Gràcies!
Excel·lent i sensible!
Quan se sap què dir i com dir-ho, es nota !
¡Qué ganas de leerlo! Gracias por la recomendación y por realizar compras tan acertadas.
Una meravella. Per la història que explica, per com l’explica i per uns dibuixos preciosos que captiven els lectors. No us perdeu tampoc el darrer còmic de Lafebre: Soc el seu silenci