Tarantino, Quentin
Kill Bill. Vol. 1.
Madrid: Buena Vista, 2004

Tarantino, Quentin
Kill Bill. Vol. 2.
[S.l.] : Buena Vista, 2004

La venjança és un plat que se serveix fred, aquest és el sentiment que predomina en  “La núvia” o en la “Mamba negra” una assassina professional que és brutalment apallissada, donada gairebé per morta en el dia de la seva boda pel seu antic esquadró d’assassins anomenat Víbora letal. Però quatre anys més tard d’aquests fets, es desperta a la unitat de cures intensives d’un hospital amb ganes de venjar-se de totes les persones que la van agredir aquell fatídic dia. No se’n salvarà ni un, des dels seus companys assassins fins al seu cap, en Bill.

El díptic de Kill Bill està interpretat per Uma Thurman, Lucy Liu, Daryl Hannah, Vivica A. Fox, Michael Madsen i David Carradine en els papers principals, l’esquadró assassí Víbora Letal.

En un principi, la història de Kill Bill ocuparia una pel·lícula, però els productors dels llargmetratges i propietaris de la productora Miramax, Robert i Harvey Weinstein van decidir dividir la història en dos volums, ja que si no la pel·lícula duraria tres hores.

Encara que la divisió en dos parts de la història de Kill Bill es pot entendre per motius comercials, Quentin Tarantino va dirigir les dues parts amb estils diferents. La primera més a prop del cinema d’arts marcials que es roden o a la Xina o al Japó. I la segona té un estil més de l’espagueti western.

Encara que els actors que interpreten l’esquadró assassí són adequats en el seu paper, tenen menció especial les interpretacions d’Uma Thurman com La núvia i David Carradine com el temible Bill.

El guió de la pel·lícula parteix d’una idea de Quentin Tarantino i Uma Thurman. Els títols de crèdit ja avisen que és un personatge creat per Q & U.

Com a totes les pel·lícules de Tarantino es destaquen dos fets, primer, la violència. Una pel·lícula que parla de la venjança, no falten les arts marcials, i com no una katana i molts caps rodant. Però per als moments més durs, el director va usar el blanc i negre per no excedir-se del color vermell de la sang.

El segon tret és la selecció de cançons, ja que podem escoltar des d’una cançó de la Nancy Sinatra, passant per un grup de rock japonès. Encara que també trobem temes instrumentals d’altres pel·lícules dels compositors: Bernard Herrmann, Ennio Morricone, Luis Bacalov entre altres…

La primera part va rebre una nominació al Globus d’Or a la categoria de millor actriu dramàtica per a Uma Thurman, i la segona va rebre dues nominacions als Globus d’Or a la millor actriu dramàtica per a Uma Thurman i millor actor de repartiment per a David Carradine. Malauradament, no va rebre cap nominació als Òscars, on destacaria la interpretació tant dels actors com del muntatge i la fotografia.

Gaudiu dels tràilers dels dos volums: