Menken, Alan. La Bella y la Bestia: banda sonora original. [USA]: Walt Disney, 2006
Menken, Alan. Beauty and the beast; The little mermaid. [S.l.]: Walt Disney, 2006
El món de Disney ha estat lligat molt estretament amb el món dels contes infantils, com ho demostren els casos de pel·lícules com Blancanieves y los siete enanitos, Pinocho, La Cenicienta, La bella durmiente o La sirenita.
Justament, després de l’èxit de La sireneta, Disney va produir la pel·lícula La bella y la bestia (Gary Trousdale, Kirk Wise, 1991) basada en la història de Jeanne-Marie Leprince de Beaumont.
La història és molt coneguda, un príncep arrogant i orgullós és castigat per una bruixa que el converteix en una bèstia temible. Aquesta maledicció es trencarà quan una noia s’enamori d’ell abans que caigui l’últim pètal d’una rosa encantada que li va donar la bruixa en el moment de fer-li l’encantament. I aquesta noia no serà una altra que una jove molt bella que decideix anar a viure al castell del príncep encantat a canvi de la llibertat del seu pare.
Per a compondre la banda sonora, la productora va escollir al seu músic favorit, Alan Menken (Nova York, 1949), que provenia del teatre musical de Broadway, sent la seva primera obra la versió musical de La petita botiga dels horrors l’any 1983, i tres anys més tard aquest musical va ser dut al cinema per Frank Oz. Després del seu primer acostament al cinema, la productora Disney el va fitxar perquè compongués la banda sonora de La sirenita (John Musker; Ron Clements, 1989), que va ser un èxit de crítica i públic, i gràcies a aquesta banda sonora el compositor va rebre els seus primers dos Óscars de la seva carrera com a millor música original i millor cançó original pel tema Under the sea.
La banda sonora de La Bella y la bestia s’ha d’estructurar valorant per una banda les cançons i per una altra banda la música instrumental. Les cançons estan creades pel músic Alan Menken i pel lletrista Howard Ashman (Baltimore, 1950 – Nova York, 1991), destacant els temes Belle, Be our guest (¡Qué festín!) i sobretot la cançó que dóna títol a la pel·lícula Beauty and the beast (La bella y la bestia). El paper de les cançons és important a la pel·lícula, ja que és una manera d’avançar la història dins el guió. Aquesta característica l’enllaça amb el teatre musical que es fa a Broadway, ja que els autors provenen del món del teatre musical.
La part instrumental de la banda sonora és d’una bellesa extraordinària que destaca l’acció, com per exemple el combat final. Però alhora també subratlla els moments intimistes dels personatges.
Gràcies a la banda sonora de La bella y la bestia, Alan Menken va guanyar dos Òscars, el premi a la millor música original i l’Òscar a la millor cançó pel títol Beauty and the beast que a la pel·lícula és interpretada per l’actriu Angela Lansbury i en els títols de crèdit finals és cantada per Cèline Dion i Peabo Bryson. En l’edició castellana la cançó la canta Michelle i Serafín Zubiri.
Malauradament, Howard Ashman va morir abans d’estrenar la pel·lícula i no va poder gaudir de l’èxit obtingut.
Després de la banda sonora de La bella y la bestia, Alan Menken va guanyar quatre Òscars més, dos per Aladdin (John Musker; Ron Clements, 1992) i dos per Pocahontas (Mike Gabriel; Eric Goldberg, 1995).
Si voleu aprofundir amb aquest compositor, gaudireu amb les bandes sonores d’El Jorobado de Notre Dame i d’Encantada.
Gaudiu d’un fragment de la banda sonora instrumental de la pel·lícula:
I gaudiu també del videoclip de la cançó guanyadora de l’Òscar:
4 Comments
A mi me n’agrada molt la cançó principal cantada per l’Angela Lansbury, però ja no tant quan la canta algú altre. És una veu única. També em sembla que la versió musical teatral no acaba de tenir el mateix encant.
A mi també m’agrada molt la canço i el més important és el missatge de la seva lletra. Tothom tindria que pensar-hi i/o posar-ho en pràctica.
Crec que les versions a duet estan millor. Particularment la veu de l’Angela Lansbury no m’agrada, la cançó és bona perquè hi ha una orquestra al darrere. Em quedo amb el Zubiri i la Michelle.
“No hay mayor verdad la belleza esta en el corazon”.
“It’s past your bedtime. Goodnight, love “
Es una gran pel-licula, que perisisteix i peristirà per sempre. La banda sonora, aconsegueix un poder que no e spot descriure amb paraules. M´encanta la veu de Cèline.
Felicitacions per el post!