Al principi del segle XX, un viatge en tren sempre era un trajecte tranquil, relaxant i adient per gaudir d’unes fabuloses vistes. Però si aquest viatge l’organitza l’Agatha Christie, aquest trajecte estarà ple de misteris, sorpreses i sobretot…. un crim. Aquest és el punt de partida de la novel·la Assassinat a l’Orient Express, protagonitzada pel cèlebre detectiu belga Hèrcules Poirot.
El director Sidney Lumet va dur al cinema aquesta pel·lícula l’any 1974 amb un planter d’estrelles com Albert Finney, Lauren Bacall, Sean Connery, Anthony Perkins, Vanessa Redgrave, Ingrid Bergman, entre d’altres. La pel·lícula va ser un èxit de crítica i públic. A més, Ingrid Bergman va guanyar l’Òscar a la millor actriu secundària.
Richard Rodney Bennet (Broadstairs, Regne Unit, 1936-Nova York, 2012) va ser el músic escollit per a compondre la banda sonora d’aquesta pel·lícula. Va iniciar la seva carrera en petites pel·lícules de baix pressupost a la dècada dels 50, fins que al 1967 el director John Schlesinger el va triar per compondre la banda sonora de Lejos del mundanal ruido, per la qual va rebre molts elogis i la seva primera nominació als Òscars.
Va continuar en diversos projectes fins que va arribar primer la pel·lícula Nicolás y Alejandra (Franklin J. Schaffner, 1971) per la qual va rebre la seva segona nominació als Òscars i després va arribar Asesinato en el Orient express.
Per l’adaptació de la novel·la d’Agatha Christie, el compositor es va decidir per una música vitalista que s’oposa al caràcter policíac de la pel·lícula. Justament al principi del disc trobem aquesta dualitat, ja que els primers minuts la música respira optimisme, però amb un cop d’orquestra s’endinsa a un incident criminal, el segrest i posterior mort d’una nena.
És curiós que el millor fragment musical del disc sigui l’arrencada de l’Orient express, ja que el compositor usa un vals per transmetre el moviment del tren. També cal destacar que sent un tren on es cometrà un assassinat, la música no dóna cap pista, sinó que transmet el plaer d’un viatge.
Gràcies a aquesta banda sonora, el compositor va rebre la seva tercera i darrera nominació als Òscars.
De les seves bandes sonores posteriors sobresurten dos títols: Equus (Sidney Lumet, 1977) i Un abril encantado (Mike Newell, 1991).
Gaudireu d’una meravellosa banda sonora.
12 Comments
sobre el llibre ASASINAT A L´ORIENT EXPRES, NO EL CONEC JA EL LLEGIRE
Les bones històries de misteri són fites de la intel·ligència. No oblidem el gran valor d’Àgatha Christie. Ja em fixaré més en aquesta banda sonora!
Preciosa banda sonora i adaptació de la novel·la… encara que la *Christie és irreemplaçable 🙂
Molt recomenable!!!
Admirem els nostres savis, coneixent-los molt superficialemnt, sense tenir una àmplia idea de l’obra ingent de les seves vides, que la comencem a descobrir quan un motiu casual ens fa indagar en les seves biografíes. Llavors l’admiració es transforma en perplexitat i es far molt més gran. Això m’ha tornat a passar amb Ramon Llull
Ramon Llull va ser un gran escriptor que aconsegueix fer-te reflexionar i pensar amb les seves obres. Probablement no trobarem cap escriptor tan bo com ell.
Ramon Llull va ser per mi, un gran escritor y millor profesor.
Aquest és un dels meus llibres favorits de l’escriptora del suspens. Ara, gràcies a vosaltres, descobreixo una música que també m’ha atrapat. Gràcies!!!
el recomano, sóc una apssionada del suspens,bona banda sonora
M’encanta aquesta banda sonora! El llibre l’he començat a llegir i sembla força interessant. Ho recomano!
gran fan d´Àgatha Christie i ara de la banda sonora
Sóc una apassionada dels llibres de l’Agatha Christie, també dels DVDs amb la “Miss Marple” i ara de la banda sonora.
Gràcies per la recomanació!!!