Bird, Brad. Ratatouille
USA: Disney/Pixar, 2007

 
El 2007 Pixar ja portava una mica més de 10 anys experimentant amb els llargmetratges d’animació i ja havíem pogut veure Toy Story, Monsters S.A o Buscant en Nemo. Amb aquests antecedents, qualsevol dels seus nous productes ja desperten prou interès. Això obliga a la productora a superar-se en cada nou treball per tal de no decebre als seus seguidors. No m’imagino la pressió amb la qual deuen treballar.

Tot i així sempre se superen i quan el 2007 es va estrenar Ratatouille no va caldre cap comparació amb les seves predecessores perquè va brillar per si mateixa. I és que en aquell moment es va considerar un producte rodó, fins i tot va haver-hi qui va dir que era perfecte.

El protagonista de la història és en Remy, un petit ratolí-gourmet, que aterra a les cuines d’un conegut restaurant parisenc. Allà coneix a en Linguini, un jove renta-plats fill secret d’en Gusteau, el desaparegut xef que dóna nom al restaurant. A partir d’aleshores el talent culinari d’en Remy es farà servir de les mans d’en Linguini per crear deliciosos plats que cridaran l’atenció de l’Anton Ego, un implacable crític gastronòmic.

Malgrat que es tracta d’una història on uns animals personificats propis de les històries per als més petits tenen especial protagonisme, Ratatouille és una emotiva història de superació i amistat apta per a petits i grans. El festival de detalls i realisme mantenen l’espectador enganxat a la pantalla durant les dues hores de duració, amanides amb una memorable banda sonora que culminen amb Le Festin, una cançó sobre en Remy i el seu desig de convertir-se en xef, interpretada per la cantant Camille i composta per en Michael Giacchino. La cançó es va escoltar en francès en totes les versions de la pel·lícula i la banda sonora es va endur l’Oscar i el Grammy.

Ratatouille va guanyar l’Oscar, el Globus d’or i el Bafta a la millor pel·lícula d’animació l’any 2007.