Joni D.
Que pagui Pujol!: una crònica punk de la Barcelona dels 80
Barcelona : La Ciudad invisible, 2010

Entre la mort de Franco i els Jocs Olímpics del 92 Barcelona va viure una explosió de rebel·lia sense precedents. Va ser la època de les tribus urbanes i dels moviments reivindicatius. I entre tots, els Punks van destacar no només per la música, la estètica provocativa i el nihilisme autodestructiu d’uns quants, sinó sobretot per la militància contracultural de molts

Jhony D, cantant, productor, editor de fanzines i mil coses més ho explica en el seu primer llibre“Que pagui Pujol” (cançó del grup L’odi social i eslogan recurrent de la època). Estructurat cronològicament comença l’any 1981, l’any que el Jhony amb 14 anys sintonitza de forma casual Radio Pika. I acaba el 1991 amb els incidents de Tàrrega i la creació de Virus Editorial i Tralla Records que van canalitzar una part de les inquietuds del col·lectiu.

L’autor diu ” és un llibre punk, visceral ,escrit de forma punk, sense paràgrafs, sense punts i a part, sense coherència ortogràfica. No és el llibre del punk a Barcelona, sinó els meus records” Reproduint la estètica dels fanzines, cada capítol es divideix en  apartats: “les coses que passen”, “les cosses importants” “la importància de les petites coses sense importància” i “preguntes que ens fèiem”. Es complementa amb abundant documentació gràfica de particulars i del Centre de Documentació de La Ciutat Invisible, així com retalls de la premsa oficial.

D’aquesta manera punk recuperem la història no oficial d’una època. Dés de l’àmbit més musical, fins l’activitat contracultural: els squatters, les octavetes, els skins feixistes, les baralles,  els ateneus, els secretes, Trebol i els mensakas, les pizzes de la Rivolta que arribaven a les comissaries, els cotxes que et seguien a la porta de casa, el Kafé Volter, els marines de la flota americana, els insumissos, Cross 10, La Kasa de la Muntanya…

Que pagui Pujol! no és un llibre nostàlgic sinó de reafirmació “No vam fer història però si no haguéssim sortit, les coses no serien com són”

Si en voleu saber més, aquest divendres l’autor presentarà el llibre a la Biblioteca Vapor Vell.

I per acabar us deixo amb els Último Resorte.