Argemí, Josep M. La primavera al desert
Barcelona: Males Herbes, 2013
Posseïdor d’una imaginació clàssica, erudit del llenguatge i hooligan del fantàstic, Josep Maria Argemí esgarrapa la realitat i porta al lector a una mena de jardí quimèric on es passegen Sherlock Holmes o Giacomo Casanova entre d’altres. La primavera al desert és un recull ple d’històries exquisides que ens enganxen i ens sorprenen. Un jardí on floreix la fantasia més frondosa, amb imatges impactants i reflexions quasi místiques, fins i tot, espirituals. El mateix autor defineix la fantasia com una forma de veure la literatura. Josep Maria Argemí afirma que és el realisme el que esdevé irreal, si no inclou una part tan fonamental de la realitat com és la imaginació. I és aquest component imaginari, el fantàstic, el que a l’autor li agrada explorar amb totes les llums i totes les ombres d’un esperit romàntic.
Per això, els relats de La primavera al desert s’han de dosificar, perquè són contes per degustar, per gaudir i per somiar. Són relats que demostren el poder seductor d’un narrador que domina i respecta les regles del conte. Tal com s’afirma a la sinopsi del llibre:
“Aquestes narracions fantàstiques us faran recordar l’esperit aventurer de Stevenson, l’erudició fascinadora de Perucho i les atmosferes inquietants de Lovecraft”
Tota una exhibició d’estil que ens porta directes al segle XIX. D’alguna manera podria dir-se que el Josep Maria Argemí és el darrer autor català romàntic. En qualsevol cas, ens trobem davant un mestre del relat fantàstic que trenca el seu silenci literari de 10 anys amb un recull de contes on torna a demostrar la seva excepcionalitat.
L’autor al programa televisiu L’Última Troballa
