Nicanor Parra, Premi Cervantes 2011

Parra, Nicanor. Poemas y antipoemas. Madrid : Càtedra, 1998

El veterà poeta xilè, Nicanor Parra (San Fabián de Alico, 1914) acaba de guanyar el Premi Cervantes, el més important de les lletres hispanes.

Coetani dels també poetes xilens Vicente Huidobro i Pablo Neruda -poeta amb qui va tenir una relació d’amistat, rivalitat i mútua admiració- Nicanor Parra va ser el creador de la corrent coneguda com antipoesia, una poesia nua de retòrica poètica.

Els seus primers poemes estaven clarament influenciats pels versos populistes i fluïts de García Lorca. Un bon exemple és el seu poemari Cancionero sin nombre publicat al 1937. Però va ser a partir de l’any 1954, amb l’aparició de Poemas y antipoemas que esdevingué un gran referent a la poesia llatinoamericana de la segona meitat del segle XX, quan Nicanor Parra defineix la poètica que acompanyarà tota la seva obra. Aquesta, en paraules del propi poeta, consisteix en “buscar una poesía a base de hechos y no de combinaciones o figuras literarias. Estoy en contra de la forma afectada del lenguaje tradicional poético”.

Partidari, doncs, de la simplicitat i de l’humor enfront de la transcendència poètica, la poesia de Nicanor Parra actua com a moviment contra la melancolia, la serietat i el misteri, però alhora és una poesia que pregunta, escolta i pensa.

A banda del Cervantes, anteriorment Nicanor Parra ja havia estat reconegut amb altres premis rellevants com el Juan Rulfo l’any 1991 i el Reina Sofía de Poesía Iberoamericana l’any 2001.

Properament sortiran publicades les seves obres completes, una bona oportunitat per profunditzar a l’heterodoxa obra poètica d’aquest gran autor.

Us deixo amb un tast del proper article que sortirà aquest dissabte al Babelia a on Nicanor Parra ens obsequia amb unes interessants reflexions.