Lloa a la Barcelona industrial que ja no hi és

Guillamon, Julià. La Moràvia

Guillamon, Julià. La Moràvia

Guillamon, Julià
La Moràvia

Barcelona: Galàxia Gutenberg, 2011

 
Ens arriba la nova novel·la d’un dels referents de la crítica literària catalana: el barceloní Julià Guillamon. Guillamon reconeix que aquesta és una obra el procés d’escriptura de la qual arrenca d’anys ençà, un camí de llarg recorregut amb moltes parades, amb reinicis posposats i que finalment ara veu clausurat el  trajecte amb la seva publicació. Sens dubte, ha valgut  la pena esperar per trobar-nos amb una novel·la que aposta per l’element de ruptura envers la tradició, transgredeix les formes clàssiques de la narració i alhora beu d’aquesta mateixa tradició per oferir-nos una lloa a una Barcelona que ja no existeix. 

Julià Guillamon
Barreiros, el fetitxista protagonista de la novel·la, cridat a perdurar en el record lector, hi dedica el pas dels seus dies a reconstruir en el seu pis de l’Eixample, un món que fou i que ja no hi és, mitjançant el culte envers objectes industrials. Així, el món de Barreiros s’erigeix sobre cargols, filferros, peces de maquinària obsoleta, icones publicitàries d’un món pretecnològic, per oferir-nos un espai vital referencial que acaba esdevenint un parc temàtic.

Com a la resta de l’obra de Guillamon (també l’assagística)  resulta molt interessant com l’autor vincula l’espai al tarannà històric dels personatges que l’habiten. La lloa i evocació d’una Barcelona industrial i artesanal que ja no existeix (La del Poblenou) agermana La Moràvia a l’obra de Xavier Benguerel i Julià de Jódar.

En definitiva, una novel·la reeixida, que esdevé un cop d’aire fresc en un panorama de la literatura catalana actual excessivament conservador i deficitari d’obres que busquin transcendir les formes clàssiques d’explicar històries.

Julià Guillamon va comissionar l’exposició sobre els 30 anys de Quaderns Crema que va produir l’any passat Biblioteques de Barcelona i ho fa enguany amb l’Exposició sobre el Club Editor que podrà veure’ls la propera tardor a la Biblioteca Jaume Fuster.

Ressenya d’Eloy Fernández Porta. Cultura(s), 2 de març 2011
 


 

1 Comment

Deixa un comentari

Your email address will not be published.