López Barrio, Cristina
Niebla en Tánger
Publicació Barcelona : Planeta, 2017
El cielo se parece a harina esta mañana.
En Tánger somos lo que el viento quiere.
Heu estat a Tànger? Si la resposta és positiva, reconeixereu carrers i llocs per on de ben segur heu passat. Si no heu anat, voldreu ser-hi, llegint Niebla en Tánger.
Una novel·la dintre d’una altra i un home enigmàtic que enamora a principis dels anys 50 i a l’actualitat. Una dona madrilenya viatja al Marroc per tal de seguir els passos d’un personatge esmunyedís amb qui ha passat la nit a un hotel de la capital i que deixa oblidada una antiga joia berber, amb la seva precipitada i sobtada marxa. Aquí arrenca el periple de la novel·la finalista del premi Planeta 2017.
Perdida en la bruma, sola, con el frío de la arena en tu regazo, apretándolo para tomar valor en tu decisión, volaste en el levante furioso.
La protagonista, Flora, arriba a Tànger, una ciutat pròpia del Marroc més occidentalitzat. Una altra dona tangerina, Bella Nur, escriptora d’un llibre on apareix, de forma peculiar i estranya, el protagonista masculí: Paul. Amb aquests ingredients es formarà una trama que es va desenvolupant de forma paral·lela: la literatura al costat de la realitat o a l’inrevés. Com deia Oscar Wilde, també citat al llibre: la vida imita l’art i no l’art a la vida.
Tot de dones desfilen per aquesta obra: Bella, Flora, Marina, Alisha… Inclús la psicoanalista argentina de la protagonista, Deidé. Tots ells personatges femenins que es mouen al voltant de l’enigmàtic Paul. Giren també al voltant de la ciutat magnètica, decadent i brillant alhora, cosmopolita que és Tànger. La vida i la literatura barrejades completament. La veritat i la mentida imbricades. D’allò fals i d’allò real. Del que sembla i no és.
Històries paral·leles, temps paral·lels… que avancen al llarg de tota la història i que a vegades ens confonen i no sabem si estem als glamurosos i a la vegada obscurs anys 50 o a la pragmàtica realitat d’avui dia.
Se sientan en la azotea del cafè Blue que da a la plaza. A lo lejos se ve España en un Horizonte de niebla. El cielo de Tánger, sin embargo, està azul y el sol calienta.
Van viure a Tànger escriptors tan coneguts com Paul Bowles, William Burroughs o també Jean Genet i Rita Hayworth, allotjada a l’hotel El Minzah. La milionària Bàrbara Hutton, els pintors Marià Fortuny, Henry Matisse, Eugèn Delacroix o Francis Bacon. Truman Capote o Tennessee Williams van viure també el Tànger daurat, sobretot entre 1940 i 1960.
La ciutat ha inspirat molts escriptors que han desenvolupat les seves històries amb Tànger com a teló de fons. A continuació us fem una selecció d’algunes d’aquestes novel·les.
La Vida perra de Juanita Narboni
Vázquez Molina, Antonio Ángel
Barcelona : Seix Barral, 2017
La novel·la d’una dona que desitja ser altra cosa. Envejosa de la vida de sa germana i sota una aparença estricta bull una altre cosa, dintre del cos d’aquesta dona nascuda a Tànger. També està editada en cinema.
Zoco Chico
Xukri, Mohamed
Barcelona : Cabaret Voltaire, 2016
L’obra es desenvolupa a l’interior de la medina tangerina, a finals del seixanta. Amb hippies i penjats, on es creuen les diferents cultures d’aquest lloc cosmopolita, que ja no és tan important com a dècades anteriors.
Sueños de Tánger
Arretxe, Jon
Donostia : Erein, 2011
Novel·la policíaca i amb la immigració com a teló de fons. Un fals guia, un fals escombriaire i una dona magribina dedicada a la prostitució com a mitjà per a sobreviure, són els protagonistes.
En las puertas de Tánger
Benarroch, Mois
Barcelona : Destino, cop. 2008
Quan mor el cap de família apareix un fill il·legítim que s’haurà de trobar a la ciutat de Tànger. Des de llocs tant distants com Nova York, Madrid o Jerusalem, els germans inicien la recerca i han d’explorar els seus mons: el sefardí, el jueu i el marroquí. Després de l’experiència ningú tornarà a ser el mateix.
Después de Tánger
El-Harti, Larbi
Madrid : Sial, 2003
La sensualitat de les 1000 i una nits, les relacions entre Espanya i el regne alauita o la poesia sufí i allò més quotidià són presents a l’obra. El seu autor és professor de castellà a l’Institut Cervantes de Rabat.
Somni de Tànger
Vernetta, Xavier
Barcelona : La Magrana, cop. 2011
Una pastera amb una dotzena d’immigrants arriba a costes andaluses. Tots seran enxampats per la policia i només un d’ells arribarà a Paris on viu el seu oncle, després d’un periple i un viatge físic i personal.
El Año que viene en Tanger
Buenaventura, Ramón
Madrid : Debate, 1998
Un home es troba a l’aeroport amb la dona que no va saber retenir en el seu moment, fa més de 30 anys. És el mateix aeroport, el mateix dia i el mateix mes. És la història d’un amor insòlit, d’un triomfador que tant col·lecciona èxits com dones.
Tánger
Madrid, Juan
Madrid : Suma de Letras, 2004
Novel·la negra, amb una primera edició el 1997, i amb el racisme i la intolerància com a protagonistes. Els diners que presta el protagonista, un usurer, serveixen per comprar armes per a una causa nacionalista. El mateix autor va dirigir una adaptació al cinema d’aquesta radiografia social, l’any 2004.
Tánger : las cartas de Saguia-el-Hamra
García Cervera, Vicente
Barcelona : Tusquets, 1990
Novel·la eròtica, premi Sonrisa Vertical. Les cartes d’un metge gai ja gran ens mostren l’homosexualitat més marginal i més crua.
Dia de silenci a Tànger
Ben Jelloun, Tahar
Barcelona : Edicions 62, 1989
Una visió de la petita burgesia de Tànger mitjançant un home gran que fa repàs de tota la seva vida, la relació amb la resta de persones i el seu codi ètic personal. Una visió molt marroquina de la ciutat, segons les paraules de Ben Jelloun.
Si voleu encara més llibres, en aquest cas de temàtica policíaca, podeu consultar aquesta guia de l’institut Cervantes de Tànger, segur que trobareu llibres molt interessants.
5 Comments
Bravo!
Molta informació y molt bona!
Els llibres que suggeeixes són molt interessants.
Quants llibres sobre Tanger! M’ha sorprès la veritat. Tots tenen bona pinta!!
Hola Rosa, molt bona la selecció. Gràcies per la menció a la guia de Tánger negro. Salutacions.
Gràcies a vosaltres. La veritat és que resulta molt i molt interessant aquest repàs al Tánger Negro.
Salutacions
Podríem dir que he estat moltes vegades al Marroc però Tanger es la meva assignatura pendent