Seth. Ventiladores Clyde. Madrid: Ediciones Sinsentido, 2003
Ventilador o aire condicionat? Màquina d’escriure o ordinador? Telèfon fix o telèfon mòbil? Canvis i més canvis a una velocitat de vertigen. Barris que es transformen, botigues que ja no hi són. Quan t’esborren el teu paisatge d’infància o joventut també s’emporten una part del teu passat. Totes aquestes sensacions són les que ens transmet aquest còmic a través del monòleg d’un ancià solitari, antic comercial i propietari de la casa de ventiladors Clyde, que viu aferrat al seu passat. Abraham Matchcard se sent perdut, sol i aïllat, en un temps que no és el seu i explica al lector els seus orígens com a venedor de ventiladors arreu de Canadà i de com el fet de no mirar el progrés el va portar al fracàs: quan l’empresa funcionava millor va irrompre l’aire condicionat, ell no hi va creure i això el va portar a la mort lenta del seu negoci.
Com un ratolí que no para de donar voltes tancat en una caixa, el nostre protagonista, ens va explicant tots aquests records, mentre no para de caminar amunt i avall de l’habitatge i antiga botiga, un espai fosc i hermètic on s’ha aturat el temps, ple d’objectes en desús que ens denoten el pas del temps (calendari i rellotge aturat, màquines d’escriure, ventiladors…).
Per mi aquesta història aparentment simple, escrita per Seth (Gregory Gallant), va més enllà i vol parlar d’altres aspectes com l’inexorable pas del temps, la vida més enllà del treball, la relació complicada entre dos germans, la recerca d’un sentit a la vida… i altres aspectes que segur que descobrireu darrera de les vinyetes plenes de detalls no gratuïts d’aquest còmic.
Vull destacar també com planteja el tractament gràfic de la història: passat i present s’expliquen a través de l’interior de la rònega botiga familiar, amb dues tintes i un joc d’ombres amb molta força. L’ombra també és la protagonista de la portada i contraportada del llibre que també ens està donant pistes del que parlarà.
Per finalitzar us proposo un joc, m’agradaria que us fixéssiu amb quantes vegades els hi veieu els ulls als protagonistes centrals. Què vol aconseguir amb això? ja m’ho direu…
14 Comments
Com sempre, un altre comentari que em fa venir ganes de llegir-me el còmic.
Gràcies Mireia
La temàtica em recorda a “Muerte de un viajante” de Arthur Miller. Molt interessant!
La tematica d’aquest llibre sembla molt interessant, perquè ens descriu com ens pot afectar el pas dels anys i com costa adapar-se a les novacions de aquests nous temps i lo molt que costa alliberar-se del passat.
També trobo molt interessant l’ anàlisi que es fa de l’ofici de venedor o comercial: les estratègies per vendre un producte, la psicologia dels clients, dels venedors,… Vendre un producte és tot un art i no tothom serveix, tal i com li passa al Simon.
M’ha agradat molt aquest còmic, gràcies per la recomanació!
Jordi, bona observació, aquesta part té molta rellevància en el còmic i em va molt bé que ho afegeixis, és cabdal en la història.
M’afegeixo a la recomanació, Jane. Seth és sens dubte un dels grans del còmic contemporani. M’encanta tot el que ha fet (el meu favorit: “Georges Sprott”) i estic desitjant que arribi a les biblios el recent publicat “Wimbledon Green” (nyam, nyam).
Gràcies per les recomanacions, me les apunto. Per cert en el pròleg diuen que Seth està influenciat per Alice Munro, ja l’he agafat de la biblio!
A partir de la teva recomanació he llegit el còmic. M’encanta el dibuix i l’ambient fred que aconsegueix amb les dues tintes. Un còmic que amaga molt més del que mostra. Gràcies Jane
MMM sembla un gran cómic amb un màgnific tractament del color. a quina biblioteca el puc trobar? Andreu Nin?
Hola Cesc,
si cliques sobre del títol, a l’inici de l’article et sortirà la relació de biblioteques que el tenen. A Gòtic no hi és però sí a Bonnemaison. Me n’alegro que t’hagi vingut de gust llegir-lo!
Tot i que no soc gaire amant del génere, aquest cop si m´han vingut ganes de llegir el còmic. Molt bona descripció, sembla que ja m´ofego amb la pols (la botiga ronega..),una mica angoixant tot plegat, ja en podem pendre nota, em penso que tot va més depressa del que podem controlar i en algún moment ens podem sentir igual….
aixó de que no el veiem els ulls potser es per mantenir el misteri dels seus pensaments..diuen que els ulls son la porta de l´anima no?
Bona recomanació Jane, el cercaré i el poso a la meva llista de lectures
Verónica, si els meus comentaris serveixen perquè algú se li encomanin les ganes de llegir còmic, i més si és una persona que no en llegeix com tu, ja sóc feliç! molt bona observació això dels ulls, em quadra perfectament!
Un clar reflex del que estem vivint en l’actualitat en el context d’aquesta crisi. Si no estem atents a les noves professions, i a la innovació empresarial no ens en sortirem i acabarem com ell!