Niebla en el puente de Tolbiac, llegeix un còmic negre en temps de boira!

Malet, Léo / Tardi, Jacques. Niebla en el puente de Tolbiac. Barcelona: Norma, 2009.

Ara que s’apropa BCNegra, la trobada sobre el gènere negrecriminal a la nostra ciutat, podem aprofitar per conèixer un àlbum a on literatura i còmic es donen la mà de forma magistral. Quan encara estava lluny d’utilitzar-se aquesta absurda etiqueta de novel·la gràfica, Jacques Tardi, un clàssic del còmic francès adaptava al novè art una sèrie de novel·les d’un altre clàssic, Léo Malet, aquest però de literatura negra. L’àlbum Niebla en el puente de Tolbiac de Tardi és una fidelíssima versió d’una de les més conegudes novel·les de Malet, que conserva totes les seves constants originals, com la ironia en els diàlegs – sobretot si el que parla és el seu detectiu protagonista Néstor Burma, que fa gala de vegades d’un finíssim sentit de l’humor – o servir-se de París com a escenari únic i excepcional per l’argument d’una novel la negra amb tots els seus ingredients habituals: un escèptic investigador, una dona misteriosa, uns polis saberuts i entorpidors, uns dolents molt dolents … i és clar, un assassinat per resoldre al què Néstor Burma acabarà portant llum amb la seva investigació, i que Malet i Tardi conclouen amb un final sorprenent. Tot això amanit amb una història de militància anarquista de diversos dels seus protagonistes que li dóna una singularitat a la trama, dibuixada com no podia ser d’altra manera, en un blanc i negre rotund i original. Una excepcional narració al servei d’un dibuix àgil i molt expressiu. Un magnífic escriptor poc conegut al nostre país al servei d’un dibuixant únic i de culte.

6 Comments

  1. Pocs han retratat la misèria material i moral de la França de la segona postguerra mundial com Leo Malet. Una magnífica notícia les reedicions de les novel·les de Burma de Libros del Asteroide.

  2. Em va agradar molt aquest còmic, sobretot l’ambientació pels carrers de París i els personatges. Burma, per què no t’agrada l’etiqueta de “novel·la gràfica”?

  3. Crec, Jane, que sempre és millor anomenar les coses pel seu nom i sempre hem dit còmics o tebeos. Novel·la gràfica és un terme que ha servit per “prestigiar” la lectura de còmics. Per certs sectors es més culte i també més “cool”. Però la cosa té el seu costat positiu: aquesta etiqueta ha que s’apropés un públic diferent, no acostumat al nové art…

  4. Totalment d’acord Nestor. Tot i el seu costat positiu, la denominació de “novel·la gràfica” és absurda. Marketing yanki.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.