Loisel & Tripp. Magasin Général. Barcelona: Norma/Casterman, 2007

Magasín no és una manera original de dir magazín, de fet és una versió de la nostra paraula “magatzem”, un d’aquests magatzems rurals on poc o molt hi ha de tot, sovint perquè és l’única botiga del poble. Com en la serie Doctor en Alaska, en aquell petit poble hi havia una ràdio, un bar, una botiga… una.

Estem al Quebec rural, als anys vint del passat segle, al petit poble de Notre-Dame des Lacs, l’enterrament de l’amo del Magasin marcarà l’inici de la sèrie, i aquest fantasma serà el narrador de la vida del poble, sobretot a través de les vivències de la seva vídua, Marie. Coneixerem el nou capellà, l’home que intenta construir un vaixell, el cec veterà de guerra (molts canadencs van lluitar en les trinxeres europees durant la Primera Guerra Mundial), i Serge, el glamurós home de ciutat que arriba allà en moto i que converteix l’estada forçada per una averia mecànica (combinada amb la neu que talla totes les comunicacions) en un nou punt de partida per la seva vida.

Però Serge no és el que sembla, o en tot cas és més del que sembla, i té una idea, muntar un restaurant al Magasín. Un lloc on cuinarà les coses que va aprendre treballant al Maxim’s de Paris i on per torns anirà convidant a totes les famílies del poble. La gastronomia en aquell poble es podria definir com elemental i de supervivència, podem imaginar l’impacte que van produir uns raviolis de truita de riu i delicatessen per l’estil.

Un dels moments divertits es dóna quan els homes tornen al poble en arribar la primavera després de passar-se l’hivern treballant en la profunditat dels boscos. I les seves dones els hi serveixen un menjar de gurmets a uns homes acostumats a coses més senzilles i “quantioses”. Al més pur estil Astèrix decideixen fer una “visita al cuiner”…

Una de les particularitats que tenim en aquest còmic es perd completament en la versió “doblada” com si es tractés d’una pel·lícula. Els autors han tingut molta cura en utilitzar un francès que realment fos el que es parlava en un poble remot de Quebec als anys 20, el problema és que van fer-ho massa bé i els llibres ja en l’edició “original” van necessitar una mena de correcció per usar un francès comprensible a banda i banda de l’Atlàntic però sense perdre l’autenticitat. Imagino que si algú realment domina el francès gaudirà molt més d’aquest còmic en la seva edició original.

Resumint, tenim costumisme, un cert toc exòtic amb paratges llunyans i tot això amb unes històries petites, humanes, de vegades tendres, de vegades tristes, tràgiques, i com el poble de Notre-Dame-des-Lacs, petites, a escala. És una sèrie viva que segueix publicant-se amb salut, de moment a les biblioteques comptem amb els cinc primers volums, si us acosteu a la sèrie per primer cop podreu fer una bona “marató de lectura”.

Benvinguts a Notre-Dame-des-Lacs, no voldreu marxar!