Enguany commemorem el centenari del naixement de l’escultora Luisa Granero (Barcelona, 1924-2012), vinculada al barri de Sarrià, perquè hi va viure i hi tenia el seu taller.

Per si no la coneixeu, us en fem cinc cèntims i us en recomanem un llibre.

Luisa Granero: la fuerza de una mujer

Barcelona: Ediciones de la Fundació Privada de les Arts i els Artistes, 2018

Luisa Granero és un exemple d’artista feta a sí mateixa. Nascuda en el si d’una família humil d’origen andalús, va viure una infantesa de grans penúries econòmiques a Ciutat Vella i no va poder anar a escola fins als 10 anys. La guerra i la postguerra van marcar la seva infància i joventut.

Des de molt jove es va interessar per l’escultura. Durant el període de postguerra, Granero s’inicia en el món de l’art treballant com a model per a artistes reconeguts i comença a manifestar el seu desig de ser artista. Estudia art a l’Escola d’Art i Superior de Disseny Llotja, on l’anomenaven “la chica del membrillo”, perquè molts dies allò era l’únic que portava per a menjar. Granero va descobrir que l’escultura era la seva vocació, la seva passió.

La seva vida es desenvolupa en un món masculí on una dona no té espai, però la seva força i passió la van impulsar a ser una artista consolidada, esdevenint una gran escultora i reconeguda a partir dels anys 60. Arribà a ser la primera catedràtica d’Escultura a Espanya (1964) i la primera escultora professional a Catalunya. Creadora de més de 800 escultures, quadres i dibuixos, al llarg de la seva vida rebé nombrosos reconeixements i premis nacionals i internacionals. L’escultura monumental de Luisa Granero marca amb rellevància la seva trajectòria i avui dia és considerada també l’última escultora monumentalista.

La vida de Granero és una història de fortalesa, tenacitat i superació personal que troba en l’art el motor per sobrepassar qualsevol  dificultat per convertir-se en una escultora extraordinària. Una mostra de com una dona feta a sí mateixa amb l’única arma de la voluntat pot arribar a complir totes les fites que s’hagi proposat a la vida. Admirable, oi?

Després d’aquesta introducció sobre la figura de l’artista, no ens demorem més en parlar sobre el llibre que us recomanem des de la Biblioteca Clarà. Es tracta del catàleg d’una exposició antològica de la seva obra que va tenir lloc al Museu Europeu d’Art Modern (MEAM) de Barcelona del 9 de maig al 17 de juny de 2018, comissariada per Enric Galcerà, fill de l’escultora.

La mostra dibuixa un recorregut per la trajectòria artística de Luisa Granero. Per a organitzar l’exposició, Galcerà va posar a disposició del MEAM la totalitat del llegat de l’escultora: centenars d’escultures, olis, apunts, notes personals, etc. El resultat fou la més completa antològica de la seva obra, amb més de 70 escultures realitzades en terracota, guix, bronze i marbre, i fins a 30 dibuixos i pintures signades per ella i per altres creadors (Mallol Suazo, Ernest Santasusagna,  Lluís Muntaner, Jaume Otero, Olga Sacharoff, Martí Llauradó, etc.) en les que ella mateixa era la model.

El catàleg consta de 6 seccions: el catàleg d’escultura i el catàleg de pintura configuren el gruix del llibre (60 pàgines amb fotografies a color), essent precedits per dos capítols biogràfics, i secundats per una secció sobre obres d’altres artistes en les que Luisa Granero va fer de model (8 pàgines) i un apèndix cronològic.

Les seves escultures solen presentar volums massissos, contundents, de línies corbes, arrodonides i suaus, que defugen l’aresta i el buit. S’interessa principalment per la forma, per les qualitats matèriques de l’escultura, per la seva dimensió corpòria, més que no pas pel seu simbolisme. El  seu llenguatge plàstic elimina tot element innecessari, evidenciant la cerca de la simplificació de la forma i volent explicar el màxim amb el mínim.

En les obres de Granero destaca la representació de la figura femenina, predominant el tema de la maternitat i el nu femení, dones rotundes i poderoses, en actitud reflexiva o somniadora, que emanen força, passió i honestedat. La seva escultura ens transmet una sensibilitat cap al Mediterrani i ens recorda les influències de tres escultors como són Manolo Hugué, i els noucentistes Auguste Maillol i Josep Clarà.

El catàleg és un petit tast que ens “obre la gana” per a veure i gaudir de les escultures de Granero in situ. Ja sabem que les fotografies no poden copsar la màgia de l’art i que aquest s’ha de veure en persona. A Barcelona tenim diverses obres escultòriques públiques, com també al jardí de la Biblioteca Clarà. El coneixeu? Dissenyat per Josep Clarà, en el que va ser el seu taller, hi podreu gaudir de les reproduccions en bronze de les obres més emblemàtiques de l’escultor.