Zweig, Stefan. Mendel el de los libros. Barcelona: Acantilado, 2009

“De vuelta en Viena tras una visita a los barrios de la periferia, me vi inmerso de improviso en un chaparrón que, con húmedo látigo, perseguía a la gente obligándola a correr hasta los portales de las casas y otros refugios. Yo mismo busqué también, a toda velocidad, un techo que me amparara. Por fortuna, en Viena le espera a uno en cada esquina un café.“

I mentre el nostre narrador se situa al cafè vienès que li proporcionarà aixopluc, nosaltres, lectors, ja ensumem la calidesa del local, la sorpresa del retorn i l’aleteig del relat sobre el nostre esperit.

Després d’observar el local, els parroquians, la diligència dels cambrers i els moviments de la caixera, el nostre narrador se n’adona que ja havia estat en aquest local anys enrera. “Y de improviso me vino a la memoria como un relámpago. Lo supe de inmediato, al instante, con una única y ardiente sacudida que me hizo estremecer de felicidad. Dios mío, si aquel era el sitio de Mendel, de Jakob Mendel, Mendel el de los libros. Veinte años después había ido a parar de nuevo a su cuartel general, el café Gluck, en la parte alta de la Alserstrasse. Jakob Mendel. ¿Cómo había podido olvidarle?”

I entrem en l’òrbita Mendel, el llibreter que “lo sabe todo y lo consigue todo. Él te trae el libro más singular del más olvidado de los anticuarios alemanes. Es el hombre más capaz en toda Viena y además auténtico, un ejemplar de una raza en extinción, un saurio antediluviano de los libros.”

Aprofundir en la figura de Mendel i les seves anècdotes vitals es converteix en un itinerari afectiu que el lector no està disposat a abandonar en cap moment. “En Jakob Mendel, aquel pequeño librero de viejo de Galitzia, contemplé por primera vez, siendo joven, el vasto misterio de la concentración absoluta, que hace tanto al artista como al erudito, al verdadero sabio como al loco de remate, esa trágica felicidad y desgracia de la obsesión completa.”

Com a lectors, arribem a conèixer i a apreciar en Mendel, arribem a necessitar la seva presència, a la qual tenim accés a partir del record del nostre narrador. Un narrador els sentiments del qual ens arriben perfectes i immaculats amb paraules precises i netes.

I en la contemplació de l’absència d’aquell home savi i únic que havia fet del Gluck una mena d’oracle, el narrador es pregunta “Porque, ¿adónde había ido a parar? ¿Qué había sido de él? Llamé al camarero y le pregunté.“. Comença aquí una obstinada cerca per saber on està Mendel.

És aquest nou itinerari, una ruta que ens portarà a conèixer les circumstàncies de la primera Guerra Mundial i les seves conseqüències pel vell llibreter jueu d’origen rus. Anirem vivint, al mateix temps que el narrador, l’amargor d’una acusació injusta, la vida de Mendel a un camp de concentració, la posterior sortida a un món que ja mai més serà el mateix, a l’igual que el nostre vell llibreter.

La prosa elegant, embolcallant, precisa i brillant d’en Zweig endinsa des de la primera frase fins a l’última a tot lector que s’apropi als seus relats. És una literatura d’alta volada, amb sentit de transcendència, i, per què no dir-ho, amb capacitat premonitòria, visionària.