Puigbert, Pere; Esponellà, Núria. Un any al camp. Barcelona: Columna, 2007
És un goig tenir a l’abast una llista dels productes del camp propis de cada estació. Sovint perdem el nord en aquest aspecte. No sabem quan realment és el moment de la collita de les ametlles, dels préssecs o del raïm. Pere Puigbert, pagès de vocació, ens ho explica i ens ho detalla. L’hivern és una estació important per al camp. Els arbres fruiters hivernen com molts animals i es refan de l’activitat àrdua i vertiginosa de la primavera i l’estiu. Els ametllers són els primers arbres a florir cap al febrer, si bé prenem amb molt de gust la fruita seca preferentment cap a la tardor.
Les males herbes s’han d’eliminar. N’hi ha dues que són prou conegudes al camp: la cugula i la grama, i costa fer-les desaparèixer. Aquesta operació es fa al novembre quan es llaura la terra. Actualment les màquines permeten llaurar, adobar i sembrar pràcticament al mateix moment.
L’hivern és temps de cols i bròquils. Els alls blancs que mengem provenen de la Xina i els alls vermells són més petits i picants, però ajuden a superar refredats. També és temps de la mandarina clementina i les taronges navelines, que són al mercat cap al mes de novembre o desembre. Les millors escaroles i els apis més exuberants els trobem al desembre.
Els cereals són importants per a la salut. El blat necessita molt bona terra i l’ordi no tant. Cap al mes de juny ja s’ha segat, s’ha fet una collita esperant que sigui bona i s’ha batut. La palla resta apilada per a assecar-se. Aquest mes comencen els albercocs i de mica en mica acaba la temporada de les cireres. També s’acaba la temporada de les maduixes, que provenen majoritàriament del sud d’Espanya, si bé cal tenir present la bona maduixa del Maresme. Tenim productes de bona qualitat de la nostra terra: les nous i fruita seca de Tarragona, els nostres pinyons de gust exquisit en comparació amb l’asiàtica, la poma de Girona o la pera de Lleida. La pera és un producte que aguanta bé a les cambres frigorífiques, igual que la poma.
L’agost és temps de melons i síndries. També és un bon mes d’albergínies, pebrots i carbassons. L’autor ens explica com la lluna influencia les plantes i la seva producció. Per exemple hi ha verdures que cal plantar-les amb lluna plena. Els alls s’han de sembrar amb lluna nova a mitjans de gener i recollir-los amb lluna plena pels voltants de Sant Joan.
No ens podem oblidar de la verema cap al mes de setembre. Les olives, si són per a menjar-les, cal recollir-les cap al mes d’octubre, com la mongeta del ganxet. Però si volem fer-ne oli, les hem de recollir més cap a finals d’any. Les plantes necessiten adob, preferentment nitrogen, però s’ha d’evitar que les pluges l’arrosseguin sense que la terra el xucli ben bé. Un mes adequat per a les bledes i els xampinyons és el mes de març, però no és tan favorable per a la sembra de la patata, per a la qual haurem d’esperar.
És molt curiós adonar-se de la varietat que les mateixes fruites tenen al mercat. Algunes són introduïdes per la seva capacitat de mantenir-se en bon estat. D’altres tenen un futur incert, com les peres de Sant Joan, ja que tenen una vida útil curta. En tot cas, conèixer els fruits de la terra –amb una mica de cura podem ser pagesos amb horts urbans– és tot un luxe.
Es veritat que com les fruites i verdures son bones és quan són de temporada. Les coses que passen per càmeres les cullen verdes i tenen presència però gust no. Aquells tomàquets acabats de collir de la planta. Mmmmm quins records
Estic d’acord amb tu Angel, la fruita que ve de càmeres no sol ser gaire bona, i normalment està fosca per dins. Ho dic per experiència, em va passar amb les peres. Tot i això diu que aquestes es conserven bé, jo penso que el que es conserva bé deu ser el negoci que fan amb les càmeres frigorífiques. Està clar que la calitat es perd i jo m’estimo més menjar la fruita de l’hort dels meu pares que no pas la que venen al mercat, que no saps que porta incorporada.
Gràcies per la recomanció! És un tema que m’interessa molt, a més a més l’article fa una presentació impecable. Avui mateix aniré a Abacus!
Salutacions,
Es un llibre imprescindible per a conèixer els nostres orígens, la nostra cultura, la nostra geografia i les estacionalitats dels productes del camp. Molt útil pels urbanites i gent que no viu al camp. Cada cop són més important aquesta mena de publicacions.