Ness, Patrick
Un Monstruo viene a verme
Barcelona : Nube de Tinta, 2014
JN Nes

El monstruo apareció pasadas las doce de la noche. Como hacen todos los monstruos.

 
Així comença aquest llibre on surten monstres, sí, però… Què és un monstre? Potser el que primer ens pot venir a la ment és el típic ésser gran, lleig i monstruós que habita en la nostra imaginació. Aquell que, quan érem infants i ens tancaven la llum de l’habitació, imaginàvem amagat dins de l’armari o a sota del llit esperant el moment per sortir. I sí, és veritat que en aquest llibre surt un monstre gran i terrible però, potser no és el monstre principal del llibre. S’ha de buscar més a dins…, perquè tots i totes tenim d’alguna manera, monstres amagats, i la por, és segurament, la seva millor arma.

Un monstruo viene a verme té com a protagonista principal el Conor. Un nen normal i corrent que comença a tenir malsons a la nit i, justament en una d’aquestes nits, quan passen set minuts de la mitjanit, un monstre el crida pel seu nom i comença a visitar-lo. Un monstre amb la forma d’un arbre vell, gran i terrible.
 

Mientras Conor lo miraba, las ramas más altas del árbol se juntaron hasta tomar la forma de una cara enorme y terrorífica, con un destello del que surgió una boca, una nariz y hasta unos ojos que lo miraban fijamente. Otras ramas se enredaron unas con otras, sin parar de crujir, sin parar de gemir hasta formar largos brazos y una segunda pierna apoyada junto al tronco principal. El resto del árbol fue uniéndose en torno a una espina dorsal, después en un torso, y las hojas, finas como agujas, trenzaron una piel peluda y verde que se movía y respiraba como si debajo hubiera músculos y pulmones.

 

 
El monstre ve per un motiu que no es desvelarà fins al final del llibre. Però tot i que Conor dubta de si el monstre és real o només un somni, cada nit i a la mateixa hora, el monstre que agafa la forma del vell bot, el gran arbre que hi ha al turó, darrere de casa seva, li explica el motiu de la seva trobada:
 

(…) te contaré tres historias. Tres historias de otras veces en las que tuve que echar a andar. (…) Y cuando yo haya terminado mis tres historias –continuó el monstruo, como si Conor no hubiera hablado-, tú me contarás a mí una cuarta. (…) y será la verdad.

 

 
I aquestes històries parlaran de prínceps, bruixes i de màgia, històries que tenen un final feliç però que, a la vegada, no acaben bé. Això pot ser? Sí, perquè… “Las historias son criaturas salvajes, muy salvajes, y salían disparadas en la dirección que menos esperabas.”

Però tot i que el llibre té una part fantàstica, hi ha una part més fosca que amaga la vida de Conor. I és que a la visita del monstre s’ha de sumar la malaltia de la seva mare, l’assetjament que pateix a l’escola, la complicada relació que té amb la seva àvia i un pare que simplement, està absent… No, la vida de Conor no és una vida senzilla per un nen de tan sols tretze anys.

Patrick Ness és l’autor del llibre tot i que la idea original, és de Siobhan Dowd. L’escriptora anglesa havia començat el manuscrit del llibre i havia fet anotacions sobre els personatges i la història. La seva prematura mort l’any 2007, a causa d’un càncer de mama, va aturar el projecte fins que l’editora dels dos escriptors, Hilary Delamere, el va voler tirar endavant. Patrick Ness va ser l’encarregat de continuar el treball d’acabar el llibre un cop va morir l’autora.

Així, Patrick Ness va donar cos a la idea de Siobhan de les històries entrellaçades “Como és lógico, estas historias están relacionadas: entre otras cosas, las une la idea de que el árbol de la vida y la vida humana están entrelazados y en mutua dependencia”.

L’edició original a més compta amb les il·lustracions de Jim Kay. Justament Patrick Ness i Jim Kay van guanyar les medalles Carnegie pel millor treball fet al Regne Unit l’any 2012. Tot un just reconeixement a una obra molt ben valorada per tots els crítics.
 

 

El gran èxit va propiciar que s’estrenés la versió en cinema on el director Juan Antonio Bayona, va ser l’encarregat de portar a la pantalla gran l’èxit editorial del llibre. Lewis MacDougall ha sigut l’encarregat de donar vida al personatge de Conor, acompanyat per Felicity Jones, Liam Neeson, Toby Kebbell i Sigourney Weaver per la resta de personatges principals de l’obra. Tot i que és una bona pel·lícula, els llibres sempre guanyaran la cursa de comparacions, ja que sempre tenen a la imaginació de la seva part. I aquesta, òbviament, no té límits!

Un monstruo viene a verme és un bon llibre i la seva història enganxa i t’atrapa des de la seva primera pàgina. A més a més, són d’aquestes històries que t’ensenyen que, a vegades, les coses no sempre són el que semblen: la llum i la foscor també poden anar de la mà. I de vegades, la veritat és tan senzilla que, simplement, no la veiem…, o potser, és que no la volem veure.
 

– ¿Cómo pueden ser verdad las dos cosas a la vez? – Porque los humanos son animales complicados – dijo el monstruo