Roth, Philip
Pastoral americana
Madrid: Alfaguara, 1999
Som a la Nova Jersey dels anys seixanta i Seymour Levov “el Suec” és un jueu que, aparentment ha aconseguit complir el somni americà que molts persegueixen: s’ha casat amb una reina de la bellesa, té un negoci pròsper, una posició social respectada… Però aviat els esdeveniments el faran despertar d’aquest somni per viure el seu malson particular.
I és que al final dels seixanta, els Estats Units entren en un període turbulent, marcat per revoltes racials i socials, amb la guerra de Vietnam de rerefons. Aquest ambient cada cop més radicalitzat posa en perill els fonaments del seu estil de vida i conduirà Levov a una tragèdia més personal: la implicació de la seva filla, la nineta dels seus ulls, en un atemptat terrorista que la converteix en una fugitiva de la justícia.
A partir d’aquí, Levov emprèn un doble viatge: d’una banda, la recerca física de la filla pròfuga i, de l’altre, un viatge emocional reexaminant la infància de la nena i la seva relació amb ella per mirar de trobar explicacions als seus actes. Finalment, la cerca ens condueix a un dels passatges més memorables del llibre.
Aquesta és una novel·la sobre la impossibilitat de controlar tot allò que ens envolta, per molt poder que tinguem, i sobre la insignificança de les persones davant la Història amb majúscules, que pot acabar amb el nostre món conegut d’un dia a l’altre.
Considerada per molts l’obra mestra de Roth en una carrera llarga i excel·lent, es va publicar el 1997 i inicia la impressionant “Trilogia Americana”, juntament amb Me casé con un comunista (1998) i La mancha humana (2000). Totes narren l’ascens i caiguda d’homes arrossegats per un context de radicalitat i irracionalitat. Si Pastoral americana se situa en els conflictes socials dels anys seixanta, les altres dues repassen, respectivament, el mccarthisme dels anys cinquanta i el neopuritanisme més inquisitorial dels anys noranta.
4 Comments
Sembla molt interessant.. Me l’apunto per llegir-me’l properament…Gràcies per la recomanació!!
Aquest llibre és MOLT bo. Molt recomanable pels amants de la literatura nord-americana. Me’l vaig cruspir en dues setmanes i això que són 500 pàgines! només puc dir que és impressionant. Del mateix autor recomana “patrimonio”
Felicitats per els teves recomanacions Jay no tenen pèrdua
Jo també el recomano, molt interessant per tenir una visió de la societat americana, un autor que no deixa indiferent!!
Philp Roth, nou Premi Príncep d’Astúries de les Lletres http://ves.cat/bd9z