De Vigane, Delphine. Res no s’oposa a la nit. Barcelona: Edicions 62, 2012

De Vigane, Delphine. Nada se opone a la noche. Madrid: Anagrama, 2012

Entre les fotos de la Lucile que vam trobar a casa seva, en un full de còpia per contacte en blanc i negre, vaig veure una petita imatge de la meva mare, feta a la taula familiar de Versalles o de Pierremont. Al mateix full, es reconeixen la Liane, en Georges, en Gabriel, la Lisbeth i altres persones. La Lucile i apareix de perfil, porta un jersei de coll girat negre, té una cigarreta a la mà esquerra, sembla que està mirant algú o alguna cosa, però probablement no mira res, el seu somriure és d’una obscura dolçor

Tret del text de la cançó Osez Joséphine escrita i interpretada per Alain Bashung, Rien ne s’opose a la nuit és l’homenatge de l’autora a la seva mare, la Lucile, que es va suïcidar als seixanta un anys d’edat i que la Delphine va trobar morta al llit de casa seva uns dies després.

A partir de converses amb els seus familiars, dels textos escrits per la Lucile i de la pròpia visió de l’autora, Delphine de Vigan reconstrueix la història de la seva mare i també del seu entorn familiar, sense el qual ens seria impossible entendre el personatge i la seva manera d’actuar.

La història de la Lucile, és la història d’una supervivent, d’una dona que cau i torna a aixecar-se, que s’esforça per tirar endavant encara que ho tingui tot en contra, fins que ja no pot més i s’estima més morir. “Sé que us farà pena però m’estimo més morir viva” diu la Lucile en una carta adreçada a les seves filles abans de suïcidar-se i després de saber que té un càncer del que no es pot curar.

El relat conté escenes de molta duresa però alhora d’una poesia i d’una sensibilitat exquisita. Està ple de sentiments, que no de sentimentalisme i narra d’una manera esplèndida situacions tan dures com les crisis de la seva mare arrel de la seva malaltia mental, l’abandó en que es troben la Delphine i la seva germana i les diferents morts que marquen la història familiar.

La Delphine escriu “La meva família encarna el que l’alegria té de més estrident, de més espectacular, l’eco incansable dels morts i el ressò del desastre. Ara també sé que il·lustra, com tantes altres famílies, el poder de destrucció del verb i del silenci“.

Aquí podeu llegir el primer capítol. Jo no vaig poder parar fins arribar al final.

Res no s’oposa a la nit ha rebut diversos premis, el Renaudot, el de novel·la FNAC, el de la revista Elle, el de novel·la de France Télévision, el gran premi Madame Figaro i ha estat finalista del Goncourt, del Fèmina i del Mèdicis

Aquí la podeu veure rebent el Premi de novel·la FNAC

I aquí podeu veure i escoltar a l’Alain Bashung interpretant “Osez Joséphine”, la cançó que va inspirar el títol de la novel·la. Una petita joia que he descobert arrel del llibre.