Teller, Janne. No-res : què és important a la vida?. Barcelona: Comanegra, 2012

Teller, Janne. Nada
Barcelona: Seix Barral, 2011

Aquest llibre es va prohibir als col·legis de Dinamarca i Noruega a causa del seu contingut explosiu i provocador, però finalment s’ha acabat imposant i avui dia es considerat un best seller recomanat pels professors i educadors de tot el món. La Janne Teller s’enfonsa en el costat fosc de la vida i ho fa dirigint la seva mirada sobre els adolescents. Ella creu que les noves generacions no li troben sentit a la vida. I per això va escriure aquest pertorbador llibre, per tractar de reconduir aquestes situacions. La força del llibre resideix no en el seu argument, sinó en el punt que ens fa qüestionar-nos el nostre propi comportament a la vida. En definitiva Nada tracta d’un grup de nens adolescents en busca del significat de la vida… Es tracta d’un llibre fantàstic que realment et fa pensar i posar en dubtes qüestions que fins al moment eren inamovibles per a tu.

El protagonista, el Pierre Anthon, és un noi de 14 anys que deixa l’escola després de descobrir i de dir: “Nada importa. Hace mucho que lo sé. Así que no merece la pena hacer nada”. A continuació puja a un arbre i comença a cridar i a increpar als seus companys. Aquests li volen demostrar que sí que hi ha un sentit a la vida i que les coses tenen un significat i volen demostrar-ho, i ho fan apilant els objectes més preuats per a ells, per demostrar la existència de coses importants i amb significat per a tots nosaltres. Però potser això no és suficient i condueix a la violència entre ells…

La biografia de la Janne Teller no pot ser més diversa. Va néixer a Copenhaguen (Dinamarca) el 8 d’abril de 1964. Es va formar com a macro-economista i va treballar com a consultora per la Unió Europea i les Nacions Unides a Tanzània, Brussel·les, Nova York i Moçambic. Quan va deixar aquesta professió i aquesta vida cap al 1995, es va dedicar completament a escriure, i viu entre Nova York, Milà, Paris i Copenhaguen.

Nada es va publicar a Dinamarca l’any 2000 i de seguida va despertar una gran controvèrsia a tota Escandinàvia. Però finalment va arribar el reconeixement i va guanyar el premi Michael L. Printz a la seva versió anglesa l’any 2011. Després de guanyar el premi a la millor novel·la juvenil del Ministeri d’Educació a Dinamarca, es va obrir un debat entre els professors i els experts dividits en la defensa total del llibre i els que pensàvem que no seria una lectura fàcil d’entendre pels joves. Diferents veus van opinar que podria impulsar al suïcidi.

La motivació de l’autora a qui li encanta qüestionar-se les coses, en primer lloc va ser la d’obrir la seva ment a les grans preguntes de la vida: Què fem aquí? Per què? Dubtes que preocupen als joves i als no tan joves i pels quals ja no serveixen referents d’altres èpoques.

El resultat de tot això ha estat un “conte obscur” com ella ho explica, rebutjat als seus inicis per les editorials, les llibreries, els pares i els professors, però que poc a poc va anar conquerint als lectors de totes les edats i va trobar el seu propi espai. Els nois d’aquesta història volen ajudar al seu amic Pierre Anthon, però bàsicament es volen convèncer a ells mateixos de que la vida té un significat i per això s’afanyen a fer una “muntanya de significat” sobre la qual cada noi i cada noia aporta una cosa que tingui un significat molt important per a ell. I segons van passant les hores i els dies cadascú d’ells comença a dubtar dels seus principis, de que realment res no importa… I cada vegada resultarà més difícil trobar coses amb un veritable significat. I això és el que aquest llibre tracta i estudia amb un mestratge únic: el veritable sentit i significat de la vida que realment existeix dintre de tots nosaltres. 

No es tracta únicament d’un llibre per a joves. També és un llibre indicat pels pares, educadors o simplement pels amants de les bones històries, i aquesta sembla que arribarà molt lluny, serà un futur clàssic de les històries i novel·les juvenils. Personalment m’ha semblat una història fascinant, molt dura i extrema però clau per fer-hi front als grans dubtes existencials dels joves i en definitiva de les persones que pateixen les crisis existencials i el desassossec d’aquest turbulent segle XXI.