Fa uns anys el periodista Olivier Bailly i dos membres d’organitzacions sense ànim de lucre i de comerç just de Bèlgica, Jean-Marc Caudron i Denis Lambert, van trobar-se per escriure Ikea t’estima: un model per desmuntar, un llibre que explica la història (des d’una perspectiva força crítica) de la coneguda firma del que els autors defineixen com a “el gegant del prêt-a-habiter mundial”.
Escrita amb un estil directe i dinàmic i moltes dosis d’ironia, aquesta obra analitza des de les condicions de producció dels mobles fins al model de consum proposat per la cèlebre empresa sueca.
Aquest sentit de l’humor combatiu és ben present des de bon començament del llibre: “Aquesta informació no és contrastable, però ens la trobem sovint: un de cada deu nens europeus és concebut en un llit Ikea.
La història no deixa clar si el llit en qüestió ja havia estat comprat o encara es trobava a l’aparador, però l’estadística parla per si sola: Ikea és més que un producte, és una experiència col·lectiva. Un concepte. Potser un mite”.
Aquesta obra posa de manifest que Ikea, tot i ser una companyia que es presenta com a compromesa amb el medi ambient i els drets humans, té alguns punts foscos en la seva pràctica comercial, com el treball infantil i la utilització de productes contaminants. De fet, l’any 2000 va establir un codi de conducta al respecte, encara que a hores d’ara “guarda en secret la llista dels proveïdors i els països d’origen de la fusta”.
Els autors creuen que la marca transmet dos missatges, el primer lliga la felicitat al poder adquisitiu i el segon “fa referència a la democràcia. Per a Ikea, comprar significa votar”.
Es tracta d’una interessant visió que ajuda al lector a mirar-se amb ulls una mica diferents els creadors de “la república independent de casa teva”.
