Martínez de Pisón, Ignacio. El día de mañana.
Barcelona: Seix Barral, 2011
La crítica ha estat unànime: ens trobem davant de la millor novel·la que ha escrit Ignacio Martínez de Pisón (Saragossa, 1960), i això és dir molt atès que, el barceloní d’adopció que és Pisón, és autor entre altres de les novel·les Carreteras secundarias, Tiempo de mujeres, Enterrar a los muertos o Dientes de leche.
Amb El día de mañana, Pisón llença als lectors un sortilegi, el secret del qual només l’atresoren els escriptors que a banda de talent ostenten ofici.
La història de El día de mañana és la història del delator Justo Gil, un personatge d’escassa rellevància moral que es posa al servei de la brigada politico-social per informar sobre les activitats clandestines que s’organitzen a la Barcelona dels 60 enfront del règim franquista. La troballa de la novel·la radica en la seva estructura, doncs el personatge es construeix in absentia, a través de les veus de diferents personatges que el patiren. L’equilibri de les veus és perfecte, el lector no s’extravia mai i està delerós de trobar-se amb la següent veu per tal que completi, matisi o modifiqui allò que un altre personatge ha afirmat sobre el delator.
La novel·la és magnífica perquè lluny de limitar-se a oferir-nos un retrat d’època, ens mostra les il·lusions, peripècies, misèries i lloances dels personatges. Evidentment ens trobem amb la Historia amb majúscules, però seguint l’exemple de Balzac la Història és l’atmosfera que embolcalla però no oculta la comèdia humana dels personatges que pul·lulen per la superfície de la vida.
Pisón és, sens dubte, novel·lista de primera divisió de les lletres hispàniques, però amb El día de mañana s’ha confirmat, juntament amb Rafael Chirbes i Javier Cercas, con el novel·lista que millor ha sabut situar l’home en la nostra història recent.
Ignacio Martínez de Pisón col·labora de manera regular amb Biblioteques de Barcelona. Aquí el teniu juntament amb Olga Merino a una de les sessions del cicle Literatura en temps violents, celebrada a la Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra el 30 de novembre de 2009.
Aprofitem l’avinentesa per felicitar l’editorial Seix Barral en el seu primer centenari.
Efectivament Brausen, és una novel·la magnifica per la seva original estructura, però a més cal destacar que cada cop t’enganxa més. Trobo brillant el fet que la història del protagonista s’expliqui mitjançant la veu d’altres persones sense perdre la coherència de la història. Novel·les que parlen de la postguerra hi ha moltes però no com aquesta. Gran recomanació
Silver, magnífica novel·la !!! Molt aviat podrem llegir la nova novel·la de Martínez de Pisón i creu-me si et dic que promet molt i molt