Truffaut, François
La Noche americana
[S.l.] : El Mundo, 2012

La Nuit américaine
[S.l.] : Warner, [200-?]

La nit americana és una tècnica cinematogràfica que permet simular la nit quan es filma en ple dia. Això és possible gràcies a uns filtres que es posen a la càmera. Aquest filtre pot ser blau si la pel·lícula és en color o vermell si la pel·lícula és en blanc i negre. Això fa que se superposi a la imatge que es roda, enfosquint-la, simulant la llum de la lluna.

A més a més, també, La nit americana és una pel·lícula dirigida per François Truffaut l’any 1973, protagonitzada per Jacqueline Biset, Dani, Valentina Cortese, François Truffaut entre d’altres.

La noche americana és una de les millors mostres en què el cinema ha plasmat l’art cinematogràfic, l’acció se situa en uns estudis de cinema a Niça, on roden la pel·lícula Jo us presento  Pamela, que narra la relació amorosa entre el sogre i la nora. La noche americana se centra en les diferents peripècies del rodatge, els canvis de guió, problemes tècnics i sobretot les relacions personals entre els actors.

François Truffaut és la peça clau de la pel·lícula, ja que també interpreta un dels personatges més importants del film, el director sord que es preocupa massa del poc avançament del rodatge. A més a més, aquesta pel·lícula és la carta d’amor de François Truffaut al cinema, en què podem comprovar l’inici de la seva fascinació respecte al setè art com una bona mostra dels seus directors favorits com: Alfred Hitchcock, Orson Welles, Luis Buñuel…

La noche americana navega entre la comèdia i el drama, justament les escenes més còmiques del film, les protagonitza l’actriu Valentina Cortese.
 

 
Cal fer un esment de la banda sonora de Georges Delerue, un dels compositors habituals de François Truffaut, el qual fa un homenatge a La noche americana,  ja que el compositor li truca per telèfon i li toca una maqueta del tema principal de la pel·lícula.

La noche americana va guanyar l’Òscar a la millor pel·lícula estrangera l’any 1973 i va rebre tres candidatures a l’Oscar a l’edició de 1974 en les categories de millor direcció, guió original i actriu secundària per a Valentina Cortese.