Akin, Fatih. Soul Kitchen. Barcelona: Cameo, DL 2010

Zinos és el propietari d’un restaurant d’Hamburg; la seva núvia marxa a viure a Shangai, contracta un nou xef i posa al seu germà com a gerent del restaurant… Totes aquestes decisions juntes tindran unes conseqüències catastròfiques per a la seva vida i el seu negoci.

Soul Kitchen és una comèdia culinària irreverent, on un dels protagonistes principals és la música soul. Si voleu riure una estona, al ritme de la música soul, aquesta és la vostra pel·lícula.

Zinos és el propietari grec un restaurant d’Hamburg, la seva núvia, Nadine, marxa a viure a Shangai per motius laborals, i tot i que ella li demana que l’acompanyi, Zinos no vol deixar el seu negoci que comença a rutllar. Mentre està treballant li surt una hèrnia discal i, com que no té assegurança mèdica, va a una fisioterapeuta perquè l’ajudi a curar-se. Com que no pot cuinar, contracta a un revolucionari xef, Shayn Weiss, a qui els clients habituals boicotegen perquè no els agrada el seu menjar, però, a base de concerts i màrqueting, aconsegueixen que el negoci sigui un èxit.

Zinos no acaba d’acostumar-se a estar separat de Nadine i decideix marxar a la Xina, per això dona poder il·limitats al seu germà Illias, un lladre i jugador, que acaba de sortir de la presó, una decisió que lamentarà.

A més a més, Zinos, ha d’enfrontar-se als especuladors immobiliaris que li volen comprar el negoci per a construir habitatges.

Soul Kitchen és una comèdia alemanya, de l’any 2009, dirigida per Fatih Akin, amb guió del mateix Akin i d’Adam Bousdoukos, que interpreta a Zinos, el protagonista de la història. De fet, la història està basada en l’experiència del mateix Bousdoukos, que tenia una taverna grega de la qual Akin era client habitual. Tot queda a casa, podeu pensar, sí, però és que encara hi ha més… el director va dedicar la cinta al seu germà, que apareix a la pel·lícula fent un petit paper, el de Mill, i l’àvia de Nadine, és Mònica Bleibtreu, mare de Moritz Bleibtreu, que interpreta a Illias, el germà del protagonista, fou una de les seves últimes aparicions de l’actriu.

El director, Fatih Akin, és un cineasta alemany d’ascendència turca, del que ja vaig parlar al Bibarnabloc quan us vaig recomanar la pel·lícula Al otro lado, molt recomanable però, això sí, totalment diferent, ja que és la segona part d’una trilogia sobre l’amor, la mort i els dimonis interiors del director alemany. El protagonista, Adam Bousdoukos, també va participar en la pel·lícula d’Akin: Contra la pared.

La pel·lícula es va estrenar al Festival de Cinema de Venècia de 2009 on va guanyar el premi especial del jurat. També va ser nominada com a millor pel·lícula als Premis del Cinema Europeu del 2010.

Trobareu més informació al web oficial de la pel·lícula.

La música alimenta el alma

No puc acabar aquesta recomanació sense parlar-vos de la banda sonora. La música té un paper molt important a la pel·lícula, concretament la música soul, però també versions instrumentals funky de Kool & The Gang, Quincy Jones o Mongo Santamaría, i clàssics de R&B com Sam Cooke i Ruth Brown, però no es queda aquí… a la pel·lícula també són hip hop, electrònica, música grega o la cançó La Paloma.