Giménez, Carlos
Paracuellos.
Barcelona : Glénat, 2000
Paracuellos ens descriu la vida quotidiana dels infants que vivien en els hogares del Auxilio Social de l’Espanya franquista. Aquests hogares eren una especie d’orfenats a on vivien infants que no tenien família o que aquesta no es podia fer-se càrrec d’ells. Una conseqüència més de la guerra civil… Carlos Giménez ens relata l’ambient d’aquestes institucions amb coneixement de causa: de petit ell mateix hi va viure en un d’aquests centres de pretesa beneficència.
Són historietes curtes, d’un dibuix en blanc i negre enlluernador i un guió addictiu, emmarcades en unes vinyetes petites, pràcticament sense fons (l’autor explica que aquests són per dibuixar coses boniques i a Paracuellos no n’hi havien). Relaten les peripècies d’uns nens de grans i rodons ulls (inoblidable l’alter ego de l’autor, Pablito), amb penellons causats pel fred i amb gana perenne.
Uns infants que protagonitzen un munt d’anècdotes, la majoria tristes, però també algunes que desperten el nostre somriure al descobrir l’enginy dels infants per aconseguir alguna cosa extra per menjar o per esquivar un clatellot dels cruels instructors falangistes o dels fanàtics capellans i monges de l’Espanya nacional-catòlica. Però per sobre de tot, és una història del poder de l’amistat per superar la dura quotidianitat que els toca viure, sense oblidar la traïció entre iguals que els responsables de l’hogar provoquen per trencar aquesta, quasi única, fortalesa dels xavals.
Lluny de la tendresa d’altres historietes protagonitzades per infants, aquest còmic commou: ens emociona, ens fa riure, i fins i tot plorar. I es converteix una lectura imprescindible per entendre la duresa de la postguerra espanyola. Poques coses més es poden demanar a una bona lectura.
7 Comments
Una gran història per entendre una mica més la història d’aquest país i la duresa tant física com emocional en que molts i moltes han crescut.
Gràcies Nestor per la recomanació.
Un còmic commovedor. Pels que, per sort, no hem viscut en aquells dies tan durs, una lectura com aquesta ens ajuda a posar-nos en la pell dels que no van tenir tanta sort com la nostra generació. Gràcies, sr. Burma!
Una gran obra. M’agrada i m’impressiona sempre la lectura d’aquestes historietes.
si senyors! una GRAN obra!!
Néstor, gràcies per recordar-me que tinc aquesta lectura pendent! El teu article m’ha agafat moltes ganes de ficar-me dins aquesta crua realitat del nostre passat recent.
Un clàssic imprescindible 🙂
Quanta raó teniu Siouxie,Patrícia,Maria, Maite i Gemma. Aquest còmic (format per sis àlbums) s’ha convertit en un clàssic de la historieta. També hi ha una versió en un sol llibre “Todo Paracuellos” de Debolsillo que pel meu gust perd la força dels àlbums editats amb tapa dura i amb la portada amb un poderós color. Poder treballar amb aquest autor a l’exposició Carlos Giménez, una mirada quotidiana i social feta a Can Fabra, va ser una experiència inolvidable. Un mestre.
Jane, coneixent els teus gustos, aquesta història et captivarà, segur.