A les Biblioteques trobaràs:
Saramago, José. Todos los nombres. Madrid: Alfaguara, 1998.
Al GREC. Festival de Barcelona
Mal Pelo / María Muñoz. Tots els noms.
del 18 al 20 de Juny. 20:30 h. Teatre Lliure Gràcia
TOTS ens vam entristir una mica quan ara fa un any ens va deixar José Saramago. Un autor que ens agradi la seva literatura o no, també despertava simpaties pel seu compromís ètic i polític. Un novel·lista irrepetible que va ser el segon pregoner de Sant Jordi de Biblioteques de Barcelona. Aquell 22 d’abril del 2004, a banda de donar-nos a conèixer la seva gran humanitat, Saramago va fer una encesa defensa de les biblioteques i del paper de difusió de la lectura que aquestes fan, il·lustrant el seu discurs amb l’experiència pròpia, amb evocacions a les llargues estones que va passar a les biblioteques durant la seva infantesa.
L’escriptura de Saramago és única i totalment reconeixible. La seva forma de narrar sense diàlegs i on la veu del narrador flueix i flueix sense miraments, arriba a les cotes més altes en Tots els noms. Un llibre protagonitzat per Don José, un fosc funcionari que com a única afició te la de col·leccionar notícies sobre els famosos. Però un dia decideix completar-les amb dades del Registre Civil a on treballa. Aquí comencen les seves aventures i també serà l’origen de l’amor de Don José per una dona desconeguda, la qual decideix buscar a partir de trobar la seva fitxa, aquest cop d’una dona anònima.
ELS itineraris que pot prendre la lectura d’aquesta enigmàtica novel·la són varis: des d’una evident i particular història d’amor, la descripció d’una quotidianitat gris i avorrida, seguida d’una inesperada rebel·lió personal i fins i tot la crítica política a la burocràcia, tot narrat amb la fina ironia de Saramago. Un llibre clau en l’obra del portuguès.
NOMS és el que comparteixen l’espectacle de dansa de la Companyia Mal Pelo programat al Grec Festival de Barcelona i el llibre que avui ens ocupa: Tots els noms. Mal Pelo, format per María Muñoz i Pep Ramis ens presenta aquest solo de dansa programat al Teatre Lliure de Gràcia dins del del 18 al 20 de juny d’enguany. Segons la fitxa de l’espectacle, “una indagació sobre el llenguatge, que transcorre en un escenari ple de sons i d’objectes lumínics.”
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=9ydG89VOWoA[/youtube]
Que la coincidència serveixi per parlar de bona literatura i de l’oblidada, a vegades, dansa.
Per acabar una cita de Saramago per justificar els 20 anys de silenci i d’allunyament que va tenir de la literatura: “Senzillament no tenia res a dir i quan no es té res a dir el millor és callar”. Sàvies paraules en temps de massa xerrameca…
5 Comments
Què gran que va ser en Saramago! Nestor Burma coincideixo totalment amb tu. La seva manera de narrar i de relacionar-se amb el lector és única, creant una complicitat que fidelitza. I tot ho feia amb un vocabulari a mig camí entre poètic i filosòfic. Realment va ser un dels grans escriptors i intel·lectuals de la segona meitat del segle XX. Llegir qualsevol de les seves novel·les és gaudir de la literatura.
Quanta raó tens, Isidore. La seva forma de narrar era única i preciosista, sense perdre missatge. Per cert, m’encanten les teves ressenyes de poesia… Segueix!
Recomano aquest llibre d’en Saramago. A mi em va enganxar per l’angoixa vital que passa el protagonista. Tot i així, es tracta d’una lectura lenta.
Recomano el documental sobre Saramago i la seva dona, José y Pilar, on es veu la relació personal i profesional de la parella als darrers quatre anys de vida de Saramago: http://aladi.diba.cat/record=b1650864~S10*cat
He trobat especialment molt interessant el procés creatiu d’El viatge de l’elefant i com es va recuperar de totes les dificultats de salut que va tenir durant aquest període. També us ajudarà aquest documental a conèixer la dona que va tenir al seu costat durant més de vint anys.
Isidore, el tinc pendent aquest documental. I les teves paraules m’han animat encara més. Gràcies.