Atwood, Margaret
Penélope y las doce criadas
Barcelona: Salamandra, 2005

Anem a Grècia? A Ítaca amb alguna incursió a Troia. Anem molt enrere sense moure’ns d’aquí. D’un present que se situa a l’Hades, lloc de privilegi per a la reflexió sobre uns fets del passat prou coneguts i reconeguts que algú s’ha decidit a revisitar. La senyora Margaret Atwood, per ser exactes. Penélope y las doce criadas n’es el resultat.

El mite del retorn d’Ulisses a Ítaca és el teló de fons dels 29 capítols breus d’aquesta novel·la que combina la veu de l’esposa de l’heroi, Penèlope, amb la del cor de les 12 criades assassinades per Telèmac, el fill de tots dos. A partir de nou versos del Cant XII de l’Odissea d’Homer, Margaret Atwood reinterpreta el poema i ens n’ofereix una versió nova, la qualitat més remarcable de la qual consisteix a proporcionar-nos alguns punts de vista diferents sobre la vella història.

Penélope y las doce criadas és una entrada per la porta del darrera que dóna entitat a figures que, fins el moment, havien quedat a l’ombra. A l’ombra de l’heroi navegant, a l’ombra del fil primordial de la gran història mitològica de Grècia.

La reconstrucció del mite de Penèlope és un viatge que agermana Antiguitat i contemporaneïtat. Amb elegant ironia, ens ofereix una versió que torna de carn i ossos els personatges de l’Odissea (i ho fa un cop aquests mites són ja morts i sense més feina, a l’Hades, que rememorar, a la recerca de respostes, els seus comportaments del passat).

Penélope y las doce criadas no només posa el dit a la nafra de les entranyes del nostre patriarcat en el seu moment, diguem-ne, fundacional, per assenyalar-ne algun dels pilars bàsics com la submissió de les dones o la rivalitat entre aquestes com a eina fonamental per al manteniment de l’statu quo; també té la virtut d’interpel·lar-nos en un punt essencial: qualsevol història, sense excepció, pot viure’s i entendre’s des d’angles diversos. La Penèlope d’aquest llibre ens sacseja, ens allunya de qualsevol relativisme paralitzador i ens empeny a assumir els nostres actes, a qüestionar-nos i posicionar-nos.

Si voleu conèixer els maldecaps que, segons reflexions de Penèlope i les seves criades, comporta el plantejament dels límits, de vegades finíssims, entre la fidelitat i l’amor propi, entre la valentia i la covardia, entre la gelosia i la dignitat. Si voleu saber amb quina troca estan teixits la intel·ligència de Penèlope, els subterfugis d’Ulises, la idiosincràsia de la bella i aquí també ridícula Helena, i la versió de la cosa de les 12 noietes esclaves, utilitzades i massacrades, no us perdeu aquest llibre. És un bon regal que se’ns ofereix de la manera més humil i propera que pugueu imaginar. I ara sí: Un tomb per Grècia?

https://youtu.be/cQkuMe2-X3Y