Plantes destacades a recordar

Richardson, Gillian
10 plantas que cambiaron el mundo
Madrid: Siruela, 2014

Fa goig recomanar un llibre escrit per una bibliotecària del Canadà i, a més, fa goig de recomanar-lo, perquè hi ha una col·laboració amb el Jardí Botànic de Brooklyn. De fet, en l’apartat d’aquest llibre dedicat a la planta del cautxú, també hi surt un altre jardí important en la transmissió de llavors de països d’origen a altres indrets del món: els Reials Jardins Botànics de Kew.

Les plantes que s’hi descriuen tenen una importància cabdal en els processos industrials, com el cotó i el cautxú, o en els processos d’alimentació, com la patata i la canya de sucre, o en altres usos, com la quina (medicinal contra la malària) o el papir (mètode antic de suport d’escriptura). Cal parlar també del te o del cacau com a gustos dels europeus vers els segles xvii o xviii. Així mateix cal referir-se a la ruta de les espècies, la més preuada de les quals era el pebre negre, i també al blat de moro, originari de Mèxic.
 

El llibre té una estructura: inclou les condicions climàtiques de cada planta i el seu origen. Per exemple, hi ha algunes plantes que necessiten molta pluja i ombra, com el cautxú, originari del Brasil, o a la quina, originària del Perú i l’Equador, o el cotó, que necessita molta pluja durant els tres primers mesos. El te i el papir necessiten molt de sol. El te té l’origen a la Xina i el papir, a Egipte. El pebre negre ve de la zona de l’Índia.

També inclou els avenços tecnològics que la comercialització d’aquestes plantes ha comportat. La més coneguda és la del cotó. El 1733 John Kay inventà la llançadora volant com a sistema pioner de filar, però fins a l’entrada de la màquina de vapor no es consagra finalment una màquina amb una rendibilitat de producció destacable des de la Spinning mule o filosa mecanitzada, que ja filava milers de fils en els fusos. El llibre explica també les terribles condicions de treball esclavitzador que ha comportat la comercialització de la majoria d’aquestes plantes. Això no obstant, actualment els productors petits i mitjans també tenen problemes, en aquest cas per causa de la política de preus del mercat. Les dones i els nens són objecte d’explotació fins i tot avui. Pensem només en la canya de sucre o el cotó.
 

Cal no oblidar el que va significar la introducció de plantes com la patata per a acabar la fam que havia patit Europa. Sobretot és ben conegut l’episodi contra la gana de la població a Irlanda. O el que significa actualment el blat de moro amb la controvèrsia dels transgènics. El blat de moro, de fet, es troba en tres quartes parts dels productes que es compren al supermercat i també té aplicacions industrials.

Les plantes de què parla aquest llibre segueixen tenint un predomini en el mercat de consum, fora del papir, que al seu moment va ser tot un descobriment, perquè la tinta hi quedava enganxada, però que actualment no s’utilitza, o bé el cautxú, que, tot i que continua tenint mercat, en molts productes és substituït pel cautxú sintètic.

El llibre, escrit per a joves i infants, vol dedicar a cada capítol una història narrativa atractiva.
 

En molts casos algunes plantes nascudes a Amèrica del Sud s’han plantat en el que eren colònies angleses, holandeses, com Indonèsia, o franceses, com la Costa d’Ivori, per a expandir el mercat d’oferta. El fet de transportar les llavors no ha estat fàcil i, normalment, s’ha fet de contraban o bé amb condicions molt estudiades per a la supervivència de la llavor, com és el cas de les caixes de Ward, que eren com una mena de terrari amb un minisistema ecològic que contenia terra, aigua i aire. Així va ser transportada la llavor de la quina, un arbre l’escorça del qual és d’una gran importància en les febres de la malària.