Prada, Carlos de
Anti-tóxico: vive una vida más sana
Madrid: Espasa, 2010
Normalment creiem que la contaminació més greu que patim és l’exterior, però n’hi ha dues encara més destacades pel que fa a la nostra salut: la contaminació dins d’edificis i la contaminació que ens ve dels aliments. Els europeus passem un 85% del temps dins d’edificis i estem exposats a contaminants químics a través dels materials. Minimitzar l’abast dels contaminants químics és un dels objectius del llibre que us recomano.
Per exemple: És millor el sòl ceràmic o de fusta natural tractada que materials com el PVC. Cal tenir ventilació a través de finestres i hi ha autors que desaconsellen els aïllants de polietilè expandit o els d’escuma d’ureaformol, que desprenen formaldehid durant molt de temps. La fusta cal que sigui tractada de forma natural. Hi ha protectors que són força tòxics, com ara les substàncies de creosota o pentaclorogenol, els quals han afectat greument algunes persones. Pel que fa a pintures, hi ha al mercat les pintures ecològiques basades en química vegetal com la llinosa o ricí, i també resines com la colofònia, que prové bàsicament dels pins.
En la vida quotidiana, a casa fem servir molts productes d’higiene personal i de neteja. Actualment es recomana comprar sabons més aviat naturals i fer servir desinfectants també naturals, com el vinagre o la llimona. Per a les taques hi ha remeis naturals. Si la taca és de bolígraf, cal deixar la roba en remull en llet calenta; si és d’oli, cal fregar-la amb aigua, una cullerada d’amoníac i una mica de renta-vaixelles. Un taca de cafè en ceràmica, es pot treure amb bicarbonat. El bòrax és molt útil per a evitar la floridura, com a blanquejador i desinfectant. Per a netejar els vidres va bé utilitzar una combinació de vinagre, llimona i aigua.
Pel que fa al jardí hi ha mètodes més invasius i no tòxics per a foragitar els nostres petits insectes. A vegades només cal aigua a pressió per a treure el pugó. L’ús de cendra escampada a terra també és interessant. La cervesa va bé per a eliminar els llimacs i posar vinagre a les zones de pas de les formigues talla en sec el seu itinerari.
L’alimentació ecològica té més antioxidants que la provinent de la gran indústria alimentària. Cal tenir en compte que la pressió de la producció no tan sols afecta la qualitat de vida dels ramaders i camperols, sinó que també genera una quantitat de pesticides i components químics sobre la terra de perillositat per a la salut animal i humana. Els mateixos peixos tenen ja incorporats components pesats –com el mercuri– en el seu organisme, és el cas de la tonyina i el peix espasa. Un punt destacat són els embolcalls dels aliments, innecessaris i que generen una quantitat de deixalles impressionant de difícil eliminació. Cal recordar que no és bo introduir pantalles de plàstic en el microones juntament amb els aliments a escalfar, perquè airegen microelements tòxics quan el plàstic està exposat a la calor. Respecte a les cremes solars i corporals cal evitar elements com els parabens, el plom i les nitrosamines cancerígenes.
No estem acostumats a llegir les etiquetes, i hi ha productes en què el símbol de la calavera ja n’indica la toxicitat. També caldria mirar els components més sovint. En tot cas, val la pena acabar l’article amb les recomanacions dels remeis de l’àvia, disponibles a les biblioteques de Barcelona.
1 Comment
M’atrau aquest llibre, me l’apunto a la llista! la veritat es que sóc força conscient de la contaminació dels aliments, poc a poc vaig llegint i fent-me més la idea de tot allò que mengem, es complicat moltes vegades trobar allò que busques però fa poc que m’he instal·lat a Barcelona i les opcions són molt variades. Pel que fa a l’habitatge i a la neteja es un tema que desconeixia i tinc pendent. Poc a poc i bona lletra. Gràcies pel post!