Rodrigo Leão: La montaña mágica

A montanha mágica - Rodrigo Leao

A montanha mágica - Rodrigo LeaoLeão, Rodrigo. La montaña mágica. Madrid: Resistencia, 2011

Vuitè disc en solitari del portuguès Rodrigo Leão, un dels compositors més prestigiosos de la cultura musical portuguesa i per extensió europea. La montaña mágica és un viatge a través dels records de la infància i l’adolescència condensats en dotze temes minimalistes i melancòlics.

La coincidència del títol amb la novel·la de Thomas Mann és pura anècdota. La montaña mágica de Rodrigo Leão és imaginària; un refugi ideal per trobar la pau en els records i fugir del desassossec de la realitat actual. Similar al refugi que va trobar a la regió dEl Alentejo on va composar bona part del disc.

Rodrigo Leao i Celina Da Piedade. Font: acriga.es

En el terreny musical la muntanya del portuguès és infantil i lleugera, i marca les distàncies respecte els darrers treballs. Desapareixen les orquestres i els cors i cerca la simplicitat formal. Ens trobem davant un disc fonamentalment instrumental: per acompanyar el seu piano recupera la formació de rock clàssica dels seus inicis: baix, guitarra elèctrica i bateria; afegeix un acordió (Celina Da Piedade) i un quartet de cordes (Viviena Tupikova al violí, Bruno Silva amb la viola, Carlos Tony Gomes al violoncel i Rui Vinagre a la guitarra portuguesa)

Simplicitat formal per evocar els records, com aquesta A Praia do Norte a prop de Lisboa on Rodrigo Leão i la seva família van passar els estius de la seva infantesa.

Miguel Filipe,

Thiago Petit,

Scott Mattheu.

Resistencia, i amb la producció de Tiago Lopes i Pedro Oliveira, el CD va acompanyat d’un DVD amb una actuació a Estoril,  prèvia a l’edició del disc, on va interpretar alguns dels temes nous per copsar la reacció del públic.

Composicions narratives, influenciades pel llenguatge cinematogràfic que ens permeten convertir-nos per una estona en els infants que vam ser, i deixar volar els Aviões de Papel de la mà d’aquest virtuós de la escena europea.

Qui va ser alma màter de dos dels grups més emblemàtics de la música portuguesa: Sétima Legião Madredeus, no ha pogut evitar que la seva obra inspirada per la música minimalista contemporània s’inclogui en el desafortunat concepte de la New Age, juntament amb artistes com Philip GlassMichael Nyman, Wim Mertens o Ryuichi Sakamoto. Però al llarg de la seva carrera ha col·laborat amb artistes de gèneres tan diversos com Stuart Staples (Tindersticks), Beth Gibbons (Portishead), Neil Hannon (Divine Comedy), o Ludovico Einaudi.

Li diuen “new age”, “noves músiques”, “contemporània”, “word músic”. Però etiquetes al marge podem definir la seva música com a capes musicals que es superposen amb influències diverses: del rock fosc de Joy Division, al tango, la bossa, el pop, el cabaret…

Què em dieu d’aquesta meravella de tema interpretat per Lula Pena, del disc Alma Mater?

6 Comments

  1. Entro pel tema del concurs… he de fer un comentari al bloc…
    Realment trobo tan enrevesat el sistema que no tinc ni idea de què he de fer…
    Bo, voleu un comentari… aquí el teniu. Però ja suposo que no és això el que voleu! faciliteu una mica més les coses, trobo molt complicat aquest bloc, em dec estar fent gran…

    • Be Sergi, ara que ja has fet un comentari, només cal que tornis a la pàgina del concurs, responguis correctament la pregunta del mes i emplenis les dades del formulari amb les teves dades… Que tinguis sort!

  2. És la primera vegada que participo al concurs, així que el meu comentari és escarit només vull felicitar-vos per aquesta iniciativa. I que tingui sort. Gràcies

Deixa un comentari

Your email address will not be published.