Sentir-se bé amb Los chicos del coro

Barratier, Christophe. Los chicos del coro. Barcelona: Cameo Media, 2005

Sempre hi ha personatges que et deixen un estat de benestar, un somriure a la cara i que fan sentir-té bé….

Clément Mathieu és un d’ells.

El famós director d’orquestra Pierre Morhange s’assabenta a Nova York  de la mort de la seva mare. Després de l’enterrament, rep la visita inesperada d’un dels seus antics companys de classe, Pépinot, que no veu des de fa més de cinquanta anys, que li porta el diari del vigilant de l’escola Clément Mathieu.

El 1949 Clément Mathieu era un professor de música a l’atur. Accepta una feina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difícils.

L’internat es diu Fond de l’Étang (Fons de l’estany). Rachin, el director, el gestiona amb disciplina i mà de ferro, seguint el seu lema d’Acció, reacció. Quan un alumne comet una falta, és castigat sense pietat. Tot just arribar, Mathieu ha de castigar l’alumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria, ferint el bidell. S’adona que els nens necessiten comprensió i llibertat. Es posa mans a l’obra en la tasca de formar un cor i aconseguir permís del director.

A través d’aquest cor aconsegueix canviar la vida de diversos alumnes. Mathieu s’enfronta a diversos problemes durant la seva vida de professor: d’una banda la conducta dels alumnes, d’altra l’atracció que sent per la mare d’un d’ells i, per últim, les diferències de criteri amb el director. Tot això acaba amb la seva marxa del centre, després d’un emotiu comiat i d’emportar-se adoptat a Pépinot.

Los chicos del coro parla de les relacions humanes i sobretot de l’educació entesa com una introducció a la realitat de la vida.

Amb una banda sonora que te com a fons el lema “la música pot canviar les persones”  ens adonem com l’éxit és possible quan les persones lluiten per millorar les condicions i les relacions del seu voltant.

Escolteu aquestes petites joies musicals…