Evora, Cesaria. Nha sentimento. Paris: Lusafrica, 2009

“Saudade” és el terme d’origen portuguès per expressar un sentiment que tot i estar a prop de la melancolia, la tristesa i l’enyorança no és exactament això. És intraduïble; és “saudade”. Saudade és el que sento en assabentar-me que la cantant Cesaria Evora abandona la seva carrera musical a causa de la seva precària salut.

Diuen d’ella que va néixer a Mindelo, a l’illa de San Vicente  (Cab Verd) el 1941, i que ja cantava la Morna, la Funaná i la Coladera des de ben petita pels bars de la illa; i que sempre anava amb els peus descalços; i que aquelles cançons ja reflectien la essència de la música de Cab Verd amb la seva barreja d’influències africanes, europees i llatines.

Diuen que la “saudade” va fer estralls en aquella noia i que va deixar de cantar fins el 1987 quan, amb quaranta-set anys, dos fills i tres matrimonis, Jose da Silva la va convèncer per gravar un disc a Paris anomenat La Diva aux pieds nus. La resta ja és història coneguda: més de cinc mil·lions de discos venuts a tot el món; cinc nominacions als Grammy (que va guanyar el 2004), la Medalla de la Legió d’Honor atorgada per Jacques Chirac el 2007. I per sobre de tot el reconeixement per part del públic, la premsa i artistes de totes les nacionalitats i estils ( Salif Keita, Caetano Veloso, Goran Bregovic, Marisa Monte, Ismael Lo, Compai Segundo…)

S’han dit i es continuaran dient moltes coses de Cesaria Evora. Ella diu que és simplement “una dona africana“. I jo, personalment li desitjo a aquesta dona africana que gaudeixi molts anys a la seva illa de l’Atlàntic amb els seus. Nosaltres continuarem gaudint del seu llegat artístic i personal.

I per si algú encara no té clar que és la “saudade” només heu de “sentir-la” en aquesta cançó.