Stegner, Wallace. Ángulo de reposo. Barcelona: Libros del Asteroide, 2009

És obligatori començar explicant que parlaré del llibre Ángulo de reposo, de Wallace Stegner, un autor incomprensiblement poc publicat al nostre país. Els designis dels mercats editorials són inescrutables…

Hi havia una època on els Estats Units d’Amèrica no eren ben bé el que són ara. Hi havia el civilitzat Est, i la resta, el salvatge Oest. El nom no era perquè sí.

Si hi ha un mite arrelat als Estats Units d’Amèrica és el del self made man o “home fet a si mateix”, no és estrany el seu país es va formar així. La lluita i el sobreposar-se victoriós a les dificultats formen part del seu ADN.

Lyman Ward és un historiador retirat, i es dedica a investigar la història dels seus avis, una parella de casa bona que s’instal·len a una Califòrnia encara per civilitzar. Ella és il·lustradora i ell enginyer, i treballa en projectes de mines. Una relació amb tints victorians, en una societat d’allò més pudorosa que topa amb una realitat brutal.

Després de casar-se i viure separats un temps, ella finalment es trasllada al poble on està la mina on ell treballa. Un poble sense carrers, on un home val una bala o potser menys, i on el marit no s’atreveix a deixar la dona a cap hotel. El salvatge Oest és retratat aquí quasi amb terror, com una societat de gent brutalizada per l’entorn, per una feina ferotge, una lluita constant, beguda de mala qualitat, i falta de tot (per començar dones i escoles, tota l’autoritat és un sheriff que prou té per imposar una mica d’ordre sense que el matin). Ells dos se’n van a viure en una casa a l’explotació minera, possiblement el lloc on són més feliços tot i viure en una casa que dir-ne modesta seria exagerat.

Tot això Lyman ho va descobrint per cartes de la seva àvia, quaderns d’esboços, i amb aquesta recreació del passat encara amb més lucidesa el present. La conversa que manté amb la filla de la seva assistenta que es planteja escapar-se a una comuna hippy és memorable per la contundència i el desencantament que deixa veure (i que el pas dels anys no fa sinó reafirmar).

Ens anirem movent entre el segle XX i finals del XIX, reconstruint un moment d’Amèrica en que quasi tot estava per fer, de la mà d’un dels millors i més desconeguts a casa nostra escriptors americans que amb aquesta obra va guanyar el Pulitzer el 1972. Aquest llibre el publica l’editorial Libros del Asteroide, fa temps en una entrevista deien que ells no podien competir per publicar Paul Auster però que hi havia escriptors americans tan o més bons que Auster i que aquí eren desconeguts. M’agrada pensar que parlava de Wallace Stegner.

Al llibre se li poden posar un parell de “peròs”. El primer seria l’extensió, un llibre de 700 pàgines pot ser un mica excessiu, sobretot per provar un autor. Si aquest és el vostre cas permeteu-me que us recomani En lloc segur, que només té unes 360 pàgines i a més a més està publicat tant en català com en castellà. Aquest és el segon però, no sé si és una tàctica premeditada però l’editorial sol presentar un autor amb llibre en català i en castellà, el primer llibre, i després s’obliden de l’edició en català. No sé si realment no és rentable o és una manera de captar més gent ampliant l’oferta al principi.

Però potser m’estic passant de primmirat, i aquesta entrada hauria de ser per animar-vos a descobrir Stegner, crec que no us penedireu i aquest no és un d’aquells llibres en que recalco que no és per a tots els públics.