Quina cosa tenen en comú la capital de l’Azerbaidjan, Baku, un perfum masculí i l’arquitecta Zaha Hadid?
Per respondre ens fixarem en un anunci de fragàncies, realitzat a finals de 2018.
El protagonista indiscutible és l’edifici projectat per l’arquitecta d’origen iraquí, Zaha Hadid (1950-2016), primera dona en rebre un Premi Pritzker l’any 2004, els premis d’arquitectura més prestigiosos del món. Només tres dones han rebut aquest guardó des de la seva creació el 1979.
Per cert, la Biblioteca de Sant Antoni-Joan Oliver va ser realitzada per un altre premi Pritzker, l’estudi RCR Arquitectes d’Olot, on hi ha una dona (Carme Pigem). El guardó el van rebre l’any 2017.
L’anunci de la fragància s’ha fet a l’auditori i les escalinates d’un edifici perfectament blanc, sinuós, quasi ergonòmic, molt orgànic, exquisidament acollidor i molt elegant, es tracta del Heidar Aliyev Center. Executat davant d’una gran plaça urbanitzada per l’ocasió i amb la intenció de convertir-se en un reclam del país i abanderat de nous projectes culturals i turístics.
La interrelació entre l’exterior i l’interior és màxima. La icònica edificació, diuen que una de les millors execucions de Zaha Hadid, és diàfana com l’aire i porta el nom d’un dels pares de la recent modernització de l’Azerbaidjan, antiga república soviètica situada davant del mar Caspi.
El tractament dels paraments de l’estructura i de la gran àgora del davant és dels mateixos materials donant continuació a la gran ondulació principal. Una doble corba que podem seguir contemplant a l’escala, una mena de túnel, del tot fluida.
A part del gran l’auditori, que es pot veure a l’anunci, l’edifici té dos auditoris més, una biblioteca i un museu. Un total de 100.000 m2 conformats per una sèrie de terrasses curvilínies que s’adapten perfectament a un terreny en principi irregular i complicat. El seu blanc excels simbolitza un optimista futur.
Tota aquesta mega introducció és per citar alguns dels edificis que més ens han agradat de la desapareguda Zaha Hadid. Potser no són els més representatius però sí recullen de forma característica la concepció espacial, fortament personal i que fa que les construccions siguin tant i tant singulars.
Hem parlat de l’immoble de Bakú, realitzat el 2013. Ho farem també del excepcional Pavelló Pont de l’expo de 2008, de l’Spiralling Tower, un projecte encara sense materialitzar i, la Galeria Winton, al Museu de la Ciència de Londres.
A Espanya, Zaha Hadid va fer el Pavelló-Pont de la Expo de Saragossa dedicada a l’aigua l’any 2008 i accés principal del recinte. A Catalunya va projectar la Spiralling Tower, pensada pel campus universitari del Besòs a la frontera entre Barcelona i Sant Adrià. Així mateix realitzà els cellers de Viña Tondonia a Haro (Logronyo) i l’estació de l’Euskotren a Durango (Guipúscoa). A Bilbao s’està desenvolupant davant de la ria de Deusto el complex de Zorrotzaurre, amb projecte de l’anglo-iraquiana.
Fora del nostre país, el museu MAXXI (Museo Nacional de les Arts del Segle XXI) a Roma és seu i, l’edifici que recorda un transatlàntic varat, anomenat Pierres Vives a Montpeller (França). El Gran Teatre de Rabat, al Marroc, té el segell inconfusible de l’arquitecta.
El Pavelló-Pont de Zaragoza va ser un edifici emblemàtic que ara sobreviu tancat amb més pena que altre cosa. La seves línies i sinuositats recorden l’art Déco. Sota el seus 260 metres de llarg el riu Ebre. Diuen que simula un gladiol que s’ondula sobre l’aigua. Els reptes constructius van obligar a fer uns ciments de més de 70 metres de fondària.
L’Spiralling Tower havia de ser el primer edifici de Zaha Hadid a la ciutat de Barcelona, a on es va desplaçar per col·locar la primera pedra el juliol de 2009. El projecte resta aturat.
La ubicació entre dos municipis i la necessària transició determinen les formes de l’edifici que també recull les influències dels zigurats de Samarra a l’Irak i la de la conegudíssima rampa del Museu Guggenheim de Nova York.
A Londres podem visitar la Galeria Winton, un curiós experiment.
La Galeria respon als interessos per las matemàtiques i l’aerodinàmica de Zaha Hadid. La sala reprodueix les fluctuacions de l’aire quan un avió sobrevola el cel. L’autora realitzà estudis matemàtics a la universitat, abans de completar la formació en arquitectura. Les formes orgàniques i fluïdes són presents en aquest espai al sostre del qual es troba un avió experimental, el Handley Page Gugnunc.
Els edificis, arreu del món de Zaha Hadid són emblemàtics, molt característics i especials, sens dubte.
No us deixaran indiferents, de ben segur.
Podeu consultar els llibres publicats amb els projectes de Zaha Hadid a la Biblioteca Fort Pienc especialitzada en arquitectura contemporània.
Alguns dels llibres de Zaha Hadid que podeu trobar a Biblioteques de Barcelona són aquests:
Zaha Hadid: 1950-2016
Köln: Taschen, cop. 2016
Zaha Hadid
Tokyo: A.D.A. EDITA Tokyo, cop. 2014
FONTANA-GIUSTI, Gordana
1 Comment
No acostumo a ser gaire favorable als arquitectes de renom perquè al final són creatius conceptualistes i la feina real la fan arquitectes anònims contractats als seus estudis en condicions precàries. Però la veritat és que mès enllà d’aquesta reflexió (que no sé si s’aplicaria al cas concret que ens ocupa), reconec el mèrit de Zaha Hadid com a dona i musulmana obrint-se pas en un univers molt masculí. Va ser tota una pèrdua i val la pena conservar el seu llegat