El teatre com altre forma narrativa conté tres parts: el plantejament, el nus i el desenllaç. Aquestes tres parts, més o menys, venen explicitades per tres Actes, raó per la qual, normalment, hi ha tres actes en l’obra de teatre.
Val a dir, que el teatre és una escenificació amb entrada i sortida de personatges. El segon esglaó del guió serà l’Escena. L’escena és la unitat de lloc, temps i personatges. La unificació de diverses escenes és el que s’anomena Quadre. El quadre potser només una unitat de temps i no s’altera per l’entrada o sortida de personatges.
Al text del guió teatral, l’autor/a incorpora petites anotacions al començament de l’escena tot indicant aspectes de l’escenificació. Amb el temps aquestes anotacions han estat més reduïdes, tot deixant la interpretació al director de la companyia teatral de com és el paisatge que envolta les accions teatrals.
Jordi Galceran va començar dirigint teatre amateur. Al 1995 va guanyar dos premis de guions teatrals i això va suposar un salt qualitatiu. El salt a nivell internacional el va fer amb la famosa obra del “Mètode Grönholm”. Podriem dir que incorpora en algunes obres les perícies econòmiques i laborals dels personatges i que incorpora també l’element de la provocació.

El crèdit
Barcelona: Labutxaca, 2014
El Mètode Grönholm
Barcelona: Labutxaca, 2008
Sis comèdies
Barcelona: Edicions 62, 2010
Carnaval
Barcelona: Proa, 2006
Paraules encadenades
València: Tres i Quatre, 2005
3 Comments
Jordi Galceran és un dels grans, del nostre teatre.
Llegir teatre és un altra manera d’anar al teatre, una aproximació diferent a través del text, i de la imaginació per crear les nostres versions d’allò que hem vist.
Paraules encadenades va ser la primera obra del Galceran que vaig veure. Tinc moltes ganes de poder gaudir-ne en llibre!