El passat 24 de setembre es van complir 25 anys de la publicació d’un disc històric: Nervermind, de Nirvana.

Nirvana
Nevermind 
Geffen, p. 2011

El disc del trio de Seattle va desfermar una petita revolució a la indústria musical i a les llistes d’èxits de les emissores de ràdio de tot el món. De fet Kurt Cobain, Krist Novoselic i Dave Grohl van portar a l’extrem de la seva popularitat un moviment musical que s’anava consolidant a foc lent a l’escena musical alternativa nord-americana, el grunge.

Nevermind va aconseguir que el rock tornés a ser arriscat, desafiant, que tingués de nou quelcom interessant a dir a un públic que ja s’havia cansat dels excessos dels dinosaures de la música i del glam-rock. Donada la importància del disc, Nevermind ha estat analitzat en pràcticament tots els sentits, des del musical fins al sociològic, passant per la història vital dels seus membres (com no, en especial la de Kurt Cobain). Poc podria aportar jo, doncs, que no hagin dit veus més autoritzades. De totes maneres, per a celebrar l’efemèride he pensat a dedicar un espai al Bibarnabloc a un disc tan especial a través d’un grapat de versions que altres artistes han fet d’algunes cançons de Nevermind.

Per descomptat no sóc el primer que ha tingut aquesta idea (podeu consultar una llista de 8 versions de l’àlbum que Bridgett Henwood va aplegar per a un article a Vox). Però en aquests casos la diferència sol ser una qüestió de sensibilitat, és a dir, allò que ens porta a dedicar l’atenció a uns materials o a uns altres. Així doncs he volgut presentar-vos cinc versions que podeu trobar a YouTube d’artistes poc coneguts pel gran públic, però que a parer meu donen un toc d’excel·lència a les composicions.

1. Smells like teen spirit, per Eric Roche

Eric Roche fou un guitarrista irlandès que va morir massa aviat (37 anys). Roche va guanyar reconeixement gràcies al seu virtuosisme amb la guitarra acústica: desplegava el seu talent en una ampla gamma de tècniques, destacant el seu estil de percussió sobre el cos de la guitarra, amb el que podia simular diferents sons de bateria. Roche va crear diversos arranjaments de temes coneguts del pop, com aquest de l’himne per excel·lència de Nirvana. En aquesta interpretació en viu podeu veure com Roche toca la melodia, els acords i la percussió del tema tot alhora, amb un gust impecable i una habilitat que deixa bocabadat.

2. Smells like teen spirit, per Federico Malaman

Parlant del clàssic de Nirvana, no em puc estar d’oferir-vos una altra versió en solitari del tema, la del baixista Federico Malaman. En aquesta ocasió Malaman, un reconegut virtuós de l’escena del baix elèctric contemporani, segueix una direcció diferent de Roche: Malaman utilitzat un pedal de loop, un enginy que permet gravar petits fragments del so de l’instrument per a reproduir-los en viu en forma de bucle. D’aquesta manera, Malaman crea una línia de baix i uns acords sobre els quals mostra els seus dots d’improvisació amb l’instrument. Qui havia dit que tocar el baix era avorrit?

3. Lithium, per Keith Price Trio

Keith Price, guitarrista i compositor canadenc, és un d’aquells músics de jazz que no té cap problema en estimar i reinterpretar la música pop. A la seva pàgina web s’explica molt bé aquest punt: “les primeres influències de Price van ser el pop, el punk rock i el heavy metal abans de descobrir el món del jazz a l’edat de quinze anys. Els seus gustos musicals omnívors són els fonaments del seu expressiu estil musical”. Price ha fet versions d’artistes com Sufjan Stevens, St. Vincent i Grizzly Bear. En aquest vídeo podeu veure a Price fent una versió jazzística del tema Lithium: és un goig escoltar el deliciós to de la seva guitarra mentre improvisa sobre la base de la cançó.

4. Something in the way, per Olivia Pedroli

Olivia Pedroli és una polifacètica artista suïssa. Els seus dos primers àlbums estaven orientats cap al pop-folk, però a partir de l’àlbum The Den (2010) Pedroli va emprendre el camí de la música contemporània i la barreja entre pop, música clàssica i electrònica. The Den va tindre una bona recepció, i va proporcionar a Pedroli l’oportunitat de toca al prestigiós Montreux Jazz Festival. En el vídeo podeu veure Pedroli interpretant al festival una versió de Something in the way, un dels temes més delicats (e inquietants) de Nevermind.

5. Come as you are, per Luna Lee

YouTube permet que artistes desconeguts d’arreu del món es converteixen en autèntiques sensacions mediàtiques gràcies al seu art. Aquest és el cas de Luna Lee, que ha rebut l’atenció de diversos mitjans per les seves interpretacions de clàssics del pop-rock (com Jimi Hendrix, Dire Straits o Metallica) amb un instrument tradicional coreà: el gayageum. Aquí podeu veure la versió de Luna de Come as you are.