Little Fish

Amb una sòlida formació musical, la belga Melanie de de Biasio és una referència de l’escena jazzística del seu país. Flautista i vocalista, amb una veu bella i molt, molt expressiva (no puc evitar que escoltar-la em faci pensar en Billie Holiday i en Madeleine Peyroux), de de Biasio compta ja amb una respectable carrera com a intèrpret i concertista. Però el seu nou àlbum, Lilies, té al meu entendre més aviat poc a veure amb el jazz. Afortunadament, perquè Lilies és un petit gran disc.   De Biasio, Melanie Lilies Molenbeek : Le Label ; PIAS, p. 2017   De...

Stan Lee és un dels artistes més estimats de la cultura popular. La seva imaginació ha contribuït a crear personatges de còmic com Spiderman, Iron Man o els X-Men. Creacions que han incitat i fomentat la lectura a vàries generacions. El 2014, l’American Library Association (ALA) va aconseguir que Lee participés en la seva campanya per a la promoció del carnet de biblioteca. A més, Lee va oferir una xerrada a la conferència anual de l’ALA del mateix any 2014. A YouTube podeu veure alguns fragments de la mateixa, tot i que hi ha un vídeo especialment interessant (només en...

“Coneix-te a tu mateix“, la inscripció al temple d’Apol·lo a Delfos, sembla una bona guia per a la vida. Així ha estat argumentat a innumerables obres de la tradició humanista occidental que han conformat en bona part la nostra creença d’allò que és una vida virtuosa. El problema, no cal dir-ho (o potser sí?), és que conèixer-se un mateix és molt més difícil de fer que de dir. No només perquè es requereixen bons dots d’introspecció, de reflexió. A més, la voluble vida emocional de l’ésser humà sembla un obstacle formidable per a assolir cap autoconeixement consistent. El flux i...

L’obsessió moderna amb el cos i el menjar ha acabat produint tot un ventall impressionant de dietes que ens prometen coses d’allò més variades: des d’ajudar-nos a perdre pes, fins a millorar el nostre sistema immune, passant per netejar el nostre organisme d’elements tòxics, o sanar-nos de malalties terribles. No és d’estranyar doncs que les anomenades “dietes miracle” estiguin en el punt de mira d’un bon nombre de dietistes, científics i divulgadors que critiquen aquestes pràctiques per ser en el millor dels casos ineficaces, i en el pitjor un autèntic perill en potència per a la salut. El llibre del...

La Nit, el moment del dia propici per a històries memorables, habitat per les espècies animals més diverses, de vicis més o menys saludables, d’amor (i de sexe) i de cors trencats… Qui no ha sentit algun cop la crida de la Nit i de les seves aventures? Bé, potser no tothom. Jo segur que sí. I China Moses també, o això sembla, donat que la vocalista dedica a la Nit i a les seves històries el seu disc Nightintales.   Moses, China  Nightintales Germany: Edel, p. 2017   Moses no és una nouvinguda al món de l’espectacle. És filla...

Vivim en una època de crisi, en això sembla haver-hi un ample consens. Allò que sembla més difícil és encertar en la identificació dels motius d’aquesta crisi. Sembla lògic pensar que el crash econòmic de 2008 i els seus efectes a llarg termini són en bona part responsables de la percepció de crisi que ens envaeix. Tot i això, és difícil que la crisi econòmica expliqui per si mateixa en la seva totalitat aquesta mena de desfici i desencant vers instàncies tan dispars com la democràcia, el govern, els mitjans de comunicació, el capitalisme… Diversos analistes han provat de desentranyar...

Els éssers humans som animals destacables per un bon nombre de capacitats, però hi ha una d’elles especialment cridanera: la curiositat. Les altres espècies animals són curioses a la seva manera, però la nostra curiositat ho engoleix tot: des del món microscòpic fins al vast univers, sembla que hi ha matèria que no hagi cridat l’atenció de l’ésser humà. La pregunta és llavors: què és la curiositat? A respondre aquest interrogant està dedicada l’obra de Mario Livio Por qué.   Livio, Mario Por qué: qué nos hace ser curiosos Barcelona: Ariel, 2018   Livio és astrofísic i un notable divulgador....

...

A no ser que el lector sigui creient d’una de les grans religions monoteistes, o de determinades creences transmundanes, vet aquí una veritat incontrovertible: un dia morirem. No només el nostre cos, sinó també la nostra consciència desapareixeran. I ens convertirem en pols. En no res. En cert sentit, es podria dir que continuem vivint mentre que hi hagi algú que ens recordi. Pot ser que això sigui el que porta a tantes persones a preocupar-se pel seu llegat, pel seu impacte a la vida dels altres, més enllà de les rutines pròpies del dia a dia o de les emocions...

Des de fa uns anys s’ha anat creant una crisi sanitària que amenaça a produir efectes molt greus: l’anomenada crisi dels antibiòtics. No és que la crisis dels antibiòtics sigui exclusivament un problema per al futur. Les conseqüències presents de l’ús abusiu dels antibiòtics són ben reals i preocupants. Però de seguir la tendència actual, l’Organització Mundial de la Salut estima que per al 2050 l’abús dels antibiòtics matarà més gent que la més temuda de les malalties actuals, el càncer. Per a parlar d’aquest greu problema, al seu dia la biblioteca Xavier Benguel va acollir la xerrada Antibiòtics: ús...

El passat mes de febrer de 2018 la World Health Organization (WHO) donava a conèixer unes dades més que preocupants: els casos de xarampió a Europa al 2017 van experimentar un increment del 400% comparats amb els casos de 2016. Aquest increment va ser fatal per a 35 persones que van morir a causa de la malaltia. Per a la WHO es pot considerar que s’ha produït un brot gran quan hi ha més de cent casos, una xifra que com informava el diari Ara es va superar amb escreix a diversos països: La llista està encapçalada per Romania, amb...

El passat 3 de març ens va deixar una figura clau de la divulgació científica al nostre àmbit: el físic i museòleg Jorge Wagensberg. Tot i que la notícia ha estat recollida a nombrosos mitjans de comunicació, és de justícia dedicar a Wagensberg uns paràgrafs aquí al Bibarnabloc. Un dels termes que més s’associa a Wagensberg és “curiositat”. I és que Wagensberg es va sentir sempre còmode en els territoris fronterers, allà on les disciplines difuminen els seus límits i on les converses es poden enriquir a base d’aportacions en aparença dispars. És aquesta curiositat, la recerca de la meravella...