Fugazi. Repeater
Washington D.C. : Dischord, 1990

Fugazi és una banda nord-americana de post-hardcore formada a Washington D.C. l’any 1987 per Ian MacKaye -veus i guitarra-, Guy Picciotto -veus i guitarra-, Joe Lally -baix- i Brendan Canty -bateria-.

El nom el van agafar d’una revista que publicava histories dels veterans de la Guerra del Vietnam. En l’argot militar dels Estats Units fugazi era l’acrònim de “Fucked Up, Got Ambushed, Zipped In”, és a dir, “cardat, en una emboscada i en una bossa de plàstic”. En definitiva; estem cardats.

Fugazi tenen les seves arrels clavades en el punk i el hardcore clàssics, amb tota la seva ràbia i contundència, però enriquit amb elements procedents d’altres estils com els baixos i els ritmes del funk o el reagge. El seu estil es caracteritza per aturades i arrancades sorprenents, pujades i baixades de la intensitat i els decibels, ritmes sincopats i juganeres alternances entres les guitarres i les veus de MacKaye y Picciotto.

També van destacar per la seva manera ètica d’entendre la cultura del “Do It Youself” aplicada a la industria discogràfica amb el seu propi segell -Dischord-, i per la seva frontal oposició a les pràctiques habituals de les grans productores i distribuïdores. Les decisions sobre com gestionar la seva carrera musical sempre tenien en compte consideracions ètiques o morals, per exemple; a l’hora de decidir fixar preus assequibles per als seus discos o les entrades dels seus concerts, o pel fet de prescindir de tot tipus de merchandising i promocions habituals en els grans segells.

Repeater es va editar l’abril del 1990. Va ser el seu primer llarga durada i es tracta d’un disc intens i cru que va marcar una època en la música rock nord-americana. El títol fa referència a la repetició dels trets tan habituals durant aquells anys de la guerra del crack i els enfrontaments entre bandes de narcotraficants. Les lletres tenen un alt contingut de temes politics i socials, com a “Turnover” -sobre la passivitat de la gent davant dels problemes socials-, “Merchandise” -contra el materialisme i el capitalisme- o “Blueprint” -contra la industria musical-.

Els anys següents van editar fins a 5 L.P. més fins el 2002, any en que van entrar en el que ells mateixos van qualificar com a un “hiatus indefinit” però que, a la pràctica, a significat el final de la etapa productiva de Fugazi.

Els seus membres han estat des de aleshores implicats en diversos projectes personals, entre els quals val la pena destacar el grup de MacKaye amb Amy Farina The Evens. També és remarcable el recent projecte Wugazi 13 Chambers, una remescla en clau hip-hop realitzada mitjançant la barreja de samplers del seu disc 13 Songs -i d’altres- amb samplers del disc 36 Chambers dels Wu Tan Klan.

A continuació us podeu fer un petit tast de la seva música i comprobar l’energia desbordant dels seus directes.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=apuLs_ayKRM[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=RxpZ_fb6B3I[/youtube]