El diàleg és l’eix de l’obra de teatre. Cal prestar atenció a les característiques del diàleg teatral. Per començar, els personatges no expliquen la seva acció mitjançant el diàleg ni narren els seus pensaments o sentiments en el diàleg. Això no és una obra de teatre sinó un novel·la.

El diàleg no té acotacions ni descripcions sempre la qual cosa afavoreix improvisació en muntatges. És una eina de comunicació directa, necessària, transparent, simple, sense redundància i floritures, implica relació entre personatges i intencionalitat. Té un vocabulari funcional, rítmic, variat i armònic. Mostra mitjançant normalment frases ni llargues ni curtes una acció que es preveu. Mostra l’evolució del personatge.

Molière va ser un autor teatral que mostrà amb sàtira les floritures del comportament costumista de la França del segle XVII. Mostra l’absurd de les seves accions i dels seus interessos. És còmic i així va ser durant uns anys proclamat el bufó teatral real. Agradà a totes les classes socials però va tenir enemics a diferents bandes per les seves crítiques. És un dels autors clàssics més representats a tot arreu.