Guia CompletaEl 20 de juliol de 1969, tres astronautes van arribar per primer cop a la Lluna: eren Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins.
Armstrong va ser el primer a trepitjar la superfície lunar i, gràcies a la televisió, milions de persones van poder seguir en directe aquesta fita històrica. Les paraules de l’astronauta van quedar gravades en la ment de milions de persones de tot el món: «Un petit pas per a un home, però un pas de gegant per a la humanitat».
Però molt abans que el gran somni es fes realitat, les persones vivien fascinades amb els cicles i els calendaris lunars, i els tenien molt presents a l’hora de conrear el camp i en el seu dia a dia.
La Lluna, L’Espai, L’Univers!
Des dels nostres orígens, la Lluna ens ha acompanyat i ha estat protagonista de cançons populars, contes, llegendes i pel·lícules que, a poc a poc, han anat conformant el nostre imaginari col·lectiu.
Per això, coincidint amb l’efemèride de l’arribada de l’home a la Lluna, hem volgut recopilar les obres més destacades que, des de diferents vessants, s’han inspirat no només en la Lluna, sinó en el cosmos per crear una narrativa de ficció o per endinsar-se en els coneixements en la matèria i apropar-nos a l’Univers.
Ens acompanyeu en aquest viatge?
FICCIÓ INFANTIL
A què ens referim quan parlem de ficció infantil? Podem creure que la resposta és senzilla, però, actualment, la producció és tan variada que pensar que només hi podem trobar contes és quedar-nos curts.
A la selecció següent de llibres de ficció infantils que parlen de l’espai, hi trobareu una gran varietat de formats, presentacions, il·lustracions, temàtiques i enfocaments sobre aquesta qüestió que van de les formes més simples a les estructures més agosarades.
A més, la producció editorial adreçada a infants està en una evolució constant a la recerca de noves maneres d’apropar-se als petits, amb narratives atractives per a un públic cada vegada més exigent.
Contes clàssics, àlbums il·lustrats, formats que combinen conceptes, híbrids entre la ficció i la no-ficció, solapes i pestanyes…, tot s’hi val. Obres molt ben estructurades i amb un disseny força acurat.
T’atreveixes a descobrir-los amb nosaltres i saber De què fa gust la Lluna?
¡A la luna, a las dos y a las tres!
GARCÍA GARCÍA, Nieves / VILLAMUZA, NoemíPontevedra: Kalandraka, 2019
El Sol, la Lluna i l’aigua: un conte de Nigèria
HERRERA, Laura / VARGAS, ÁngelesBarcelona: Ekaré, 2015
LITERATURA JUVENIL
De tots els viatges literaris a l’Univers, segurament, el més conegut és el que va narrar Jules Verne en la mítica novel·la De la Terra a la Lluna (1865). Segons la novel·la, tres astronautes fan un trajecte en un coet que s’enlairava des de Florida. El retorn a la Terra el feien deixant-se caure al mar per tal de ser rescatats. El nivell de documentació i d’aprofundiment en la investigació dels avenços tecnològics per part de Jules Verne va ser clau en l’èxit de les seves obres. No en va, l’autor és considerat avui dia un veritable visionari i un dels precursors de la ciència ficció.* Els lectors quedaven captivats amb les propostes de l’autor, en què la ficció es relacionava a la perfecció amb els constants descobriments científics.
Com podrem comprovar al llarg de la guia, la Lluna ha estimulat la imaginació de molts autors. En l’apartat següent, no trobareu únicament obres clàssiques, sinó també títols contemporanis, com ara els del científic Stephen Hawking, exemple de com aplicar didàctica i diversió per a explicar teories sobre l’origen de l’Univers d’una manera amena.
La selecció intenta representar breument el panorama literari juvenil en l’àmbit que ens ocupa.
* Per a més informació, vegeu:
VULL APRENDRE: CONEIXEMENTS PER A INFANTS I JOVES
Els llibres de coneixements han fet un gir de 360 graus en els darreres anys. La renovació en les obres de divulgació per als més petits —i no tant petits— aporten, d’entrada, unes dimensions noves pel que fa al format, la disposició i la presentació del contingut, com ens explica molt bé Ana G. Lartitegui en Alfabeto del libro de conocimientos: paradigmas de una nueva era.
La influència dels suports multimèdia i la forta irrupció del llibre àlbum han estat, segurament, alguns dels motius pels quals els editors i, per extensió, el mercat editorial ens nodreixen d’obres atractives per a tots els públics, en què el disseny i l’edició, gairebé de luxe, ens fan la sensació que som davant llibres únics, gairebé objecte de regal o de col·leccionisme, com és el cas de Planetarium (Impedimenta/Símbol). Per la seva banda, les aventures del professor Astro Cat fan partícips els lectors de l’experiència lúdica de descobrir el sistema solar, traspassar les fronteres de l’espai o enlairarse en coets espacials.
La narració d’aquesta tipologia de llibres acostuma a ser disruptiva, i no lineal. Per aquest motiu es valora positivament que els llibres disposin d’un índex que faci referència als conceptes i les paraules clau idonis per a localitzar fàcilment la informació que ens interessa, o bé un sumari que ens permeti conèixer el contingut dels diferents apartats i que en faciliti la consulta. Val a dir que hi ha editorials —i especialistes— que encara confonen aquests dos termes i, de retruc, confonen als lectors.
En la selecció d’aquesta tipologia d’obres s’ha tingut en compte la qualitat del text i l’expertesa de l’autor en la matèria, així com la manera com se’ns presenta la informació: gràfics, infografies (molt presents a L’espai), disposició de les imatges, pestanyes desplegables. Sovint tot això fa del llibre un objecte artístic i lúdic que s’adapta als diferents nivells de lectura segons la franja d’edat dels destinataris, com veiem en el llibre Univers.
Així mateix, també hem donat força rellevància al criteri d’actualitat en les edicions. Aleksandra Mizielinska i Daniel Mizielinski ens proposen construir una estaciócolònia a Tu ets aquí?, sens dubte una bona eina per a aprendre d’una forma lúdica i creativa tot traspassant les fronteres de l’espai.
LA CURSA ESPACIAL
L’any 1957, la Unió Soviètica va aconseguir enviar el primer satèl·lit a l’espai. Era l’Sputnik, que podia recórrer l’òrbita de la Terra en només 98 minuts. Aquest fet va suposar el tret de sortida d’una cursa espacial contrarellotge entre la Unió Soviètica i els Estats Units en la conquesta de l’espai.
En aquesta cursa, el primer ésser viu enviat a l’espai va ser la gosseta Laika, el 1957. Iuri Gagarin va ser el primer explorador de l’espai, l’any 1961. Valentina Tereixkova, cosmonauta soviètica, va ser la primera dona a viatjar a l’espai, el 1963. Aleksei Leonov va ser el primer cosmonauta que va sortir de la nau i va «passejar» per l’espai, el 1965.
Els Estats Units estaven perdent terreny en la cursa espacial respecte a la Unió Soviètica quan, el 25 de maig de 1961, J. F. Kennedy va pronunciar un discurs, només tres anys després de la creació de la NASA (Administració Nacional d’Aeronàutica i de l’Espai dels Estats Units): «Crec que aquesta nació s’ha de comprometre a aconseguir, abans que acabi aquesta dècada, el repte de posar un home a la Lluna i tornar-lo sa i estalvi a la Terra. Cap projecte espacial en aquest període serà més impressionant per a la humanitat, ni més important en l’exploració de l’espai».
El president dels Estats Units va fer el discurs sense saber encara com es podria assolir aquesta fita. Tot i això, el somni es va fer realitat, i en el calendari marcat, ja que la NASA va aconseguir que l’home arribés a la Lluna el 1969.
