Aquest llibre recull la traducció d'un dels textos que va marcar un abans i un després dins la crítica postcolonial i, en general, dins la crítica contemporània: Ningú que s'interessi pels problemes de gènere, raça o classe pot mantenir-se al marge de les tesis provocatives que presenta Spivak en aquest text, que va donar lloc a un dels debats més acalorats que ha perdurat fins avui dia. Manuel Asensi Pérez n'ha fet la traducció i l'ha acompanyat d'un instrument crític de notes que pretenen fer accessible el discurs, de vegades críptic, al lector en general.

Ens trobem davant d’un recull d’articles de Pascual Serrano (periodista i cofundador de www.rebelion.org). Ja des del títol ens trobem amb un fet paradoxal, ja que, essent el periodisme un mitjà de comunicació i informació, resulta que ara s’està convertint ell mateix en notícia; és a dir, l’eina està substituint a l’objecte pel qual existeix. Des d’una posició crítica i de compromís, Serrano aposta per la informació alternativa, gràcies als quals, la població civil i els moviments socials estan trencant la cotilla que empara al periodisme més formal i comercial.

Un assaig tan apassionant com sorprenent sobre llengües inventades (però, no és que totes les llengües són inventades?): esperanto, volapuk, klingon, lojban, bliss..., per on desfilen poetes talentosos, reis perseverants, gent perduda, invisible i perseguida, robots i criminals, herois i salvadors del món i personatges coneguts tan diversos com Kafka, el rei Gilgamesh, Landolf o Herzog. Poder i llenguatge, codi i llibertat.

Què és el temps? Existim en el temps o és el temps qui existeix en nosaltres? Per què recordem el passat i no el futur? Què vol dir que el temps «corre»? El passat és tancat i el futur és obert? El temps és lineal? Existeix de debò? El físic Carlo Rovelli respon aquí aquestes preguntes i moltes més, a través de tres parts centrades en la física moderna, la gravetat quàntica i el naixement del temps i com l’experimentem.

Les plantes podrien viure perfectament sense nosaltres, però, en canvi, nosaltres sense elles ens extingiríem en poc temps. De fet, al planeta Terra hi ha un 0,3% de vida animal enfront un 99,7% de vida vegetal. Quan pensem en les plantes, sovint ho fem atribuint-les-hi dues característiques: la immobilitat i la insensibilitat. Però cada cop són més les investigacions científiques que demostren que les plantes són sensibles (de fet, tenen 5 sentits més, als 5 dels humans), es comuniquen i intercanvien informació (entre elles i amb els animals), dormen, memoritzen, cuiden als seus fills, tenen la seva pròpia personalitat, prenen decisions i inclús són capaces de manipular a altres espècies.

L’ésser humà no és l’únic animal arquitecte, de fet, a gairebé tot el regne animal es pot trobar cert grau d’hàbit constructor.  Pallasmaa fa un repàs de les innumerables espècies i la seva activitat constructora, posant el focus a les funcions de les obres arquitectòniques i en els mètodes constructius. A més el text té unes il·lustracions en gravat que conviden a ressituar la tasca arquitectònica dels humans respecte a la de la resta d’éssers vius i a repensar l’essència de la construcció en el món animal, que aglutina perfectament la necessitat i la invenció.

La melodia del violí de Lev (un vell instrument italià que duia el nom del seu antic propietari rus) va fascinar a Helena Attlee des de la primera vegada que la va sentir en un concert. El violí amagava una rica història que Attlee va intentar descobrir, visitant tallers d’instruments vells i polsegosos, boscos alpins, esglésies venecianes, luxoses corts florentines i recòndits mercats russos. Un viatge a través de personatges distants i diversos, i una commovedora meditació sobre el poder dels objectes, dels relats i de la música per crear cultures senceres i transformar la vida de les persones.

El relat històric en què es basa el sionisme per explicar la creació de l’Estat d’Israel se sustenta en nombroses fal·làcies i mentides. Una mitologia que ens impedeix entendre els orígens i la realitat del conflicte, i que de manera subtil qüestiona el dret moral dels palestins a la terra on viuen. El reconegut historiador israelià Ilan Pappé n’examina les deu més controvertides sobre els orígens i la identitat de l’estat contemporani d’Israel; així com qüestions com si els palestins van abandonar voluntàriament la seva terra natal l’any 1948 i si la de juny de 1967 va ser una guerra inevitable; els mites que envolten els fracassos dels acords de Camp David; o els motius oficials dels atacs a Gaza.

Seguint la dita de l’escriptor grec Nikos Kazantzakis que "el bon viatger crea el país pel qual viatja", María Belmonte concep i recrea Macedònia, al nord de Grècia, que de la seva mà es va revelant com una terra melancòlica i misteriosa, però alhora exuberant i fascinant. Un paisatge de frontera i de confluència de realitats diverses, materials i espirituals, un punt de trobada entre dos mons, Orient i Occident. I tot això, a través d’un relat a cavall de la història, la literatura, l’antropologia o la literatura de viatges.

Un fantasma recorre el món de l’art contemporani: el fantasma de la performance. Tot i que tots creiem saber què és, però molt pocs s’atrevirien a definir-la. Actualment, ja no espanta a ningú i els museus la programen amb èxit, a les grans biennals generen cues i generen rius de tinta. Aquest llibre pretén ser una introducció a la performance en el territori de l’art i lluny de proposar una història lineal, ofereix una sèrie d’aproximacions de caràcter temàtic i transversal, que permet situar-la en el marc de l’art contemporani.

Una biografia en format de còmic escrita per Lluís Juste de Nin, amb qui el vinculen llaços familiars, que recorre des del seu naixement al Vendrell l’any 1892, en el si d’una família humil, fill d’un sabater aficionat a la música. Des de ben petit va despuntar la seva capacitat intel·lectual i les seves preocupacions polítiques i socials i amb només tretze anys va publicar el seu primer article en un diari local. Va militar en el republicanisme federal, estudià magisteri, treballà en premsa local, milità a les files socialistes, arriba a ser secretari general del sindicat CNT. Una vida plena de lluita política i per la justícia social que acabà costant-li la vida.

Aquesta dibuixant sueca s’ha convertit en una de les millors retratistes de la contemporaneïtat i dels efectes del capitalisme en les nostres vides més quotidianes, més enllà de la feina. En aquesta ocasió fa una radiografia punyent sobre l’amor en una època de narcisme extrem. Els seus assajos il·lustrats estan plens de rigor, humor i sarcasme. I hi combina referents coneguts amb anècdotes poc esperades per sondejar tots els racons de la passió.