Que la poesia és un gènere minoritari ho tenim assumit, només cal fixar-se en el nombre d’edicions, en les xifres de vendes o en la quantitat de préstecs que a les biblioteques sumen els poemaris. Potser no ens atreviríem a esmentar cap poeta professional… Qui viu només de la seva obra?

Molt possiblement aquestes condicions han generat una llibertat creativa i de discurs, una capacitat de risc, una escletxa a través de la qual els col·lectius més marginats pel sistema han trobat la manera de deixar constància de les seves històries. Des dels fanzins, autopublicacions, micros oberts en locals més o menys clandestins o alternatius, editorials kamikazes, festivals independents, aquestes veus han trobat el suport necessari perquè els seus versos arribin al públic (minoritari, però públic també).

Al nostre país tenim l’exemple del Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs, referent de la resistència cultural catalana davant l’opressió franquista envers el català, on poetes com Carles Riba, Miquel Martí i Pol o Miquel Llor van poder presentar els seus versos en la seva llengua materna totalment censurada.

Són temps difícils, i alguns països no han sortit mai d’aquestes dificultats i violències, així que al llarg de la història ens hem trobat que moltes de les idees que no encaixen en el sistema són silenciades d’una manera agressiva i impune per l’statu quo. Però des dels clàssics Catul o Safo fins als nostres dies, hi ha hagut poetes batallant contra el poder establert. Noms com Maiakovski o Bukowski, les Sinsombrero, Marçal o Pizarnik seran recordats pel seu crit en forma de vers.

Contemporanis com Warsan Shire, Kae Tempest o Ocean Vuong i, del nostre país, Maria Sevilla, Dolors Miquel, Paula S. Piedad o Blanca Llum Vidal escriuen perquè les dissidències de gènere, el feminisme o la crítica social i econòmica qüestionin la passivitat general envers les injustícies, les conseqüències de les guerres o el colonialisme, tot donant veu a les classes i els pobles més menystinguts.

Per això, amb motiu del Dia Mundial de la Poesia i amb la voluntat de no deixar-les al marge dels marges, trobareu exposades a la Biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda una mostra d’aquestes veus dissidents, i d’altres a les nostres prestatgeries, al nostre fons especial.