Zagajewski, Adam. Deseo. Barcelona: Acantilado, 2005

Adam Zagajewski (Lvov, Ucraïna, 1945), poeta i assagista en llengua polonesa, ha esdevingut una de les veus poètiques europees de referència.

Posseïdor d’un estil molt fluït i d’una veu força clara i intensa que impregna tota la seva obra poètica, també podem identificar aquestes característiques a Deseo, a més d’un lèxic col·loquial a l’hora de descriure el seu dia a dia, la seva realitat.

Perquè a Deseo Zagajewski viatja amb els seus poemes, bé fent un recorregut pel seu passat que inclou la seva infantesa i la seva família, o bé descrivint-nos els escenaris -principalment europeus i nord-americans- que ha conegut fruit dels seus viatges i de l’exili comunista, i a on sembla va trobar una certa complicitat per  la reflexió, el sentiment i l’escriptura. Per tant, es pot dir que hi ha dos tipus de viatges, el simbòlic i el real.

Unas moras tan negras… Amargas hojas del arce…
Así fue mi infancia, sangre y días festivos.

Els poemes de Deseo, tots ells escrits en vers lliure, adopten les formes de vers curt per als poemes més breus que amaguen una intencionalitat més directa i impressionista, i la de vers narratiu per als poemes més extensos a on sovint destaquen les enumeracions:

y las apagadas charlas de los tímidos
…
y las garcetas que estaban (¿ayer? ¿anteayer?)
…
y el ocaso, lento y sistemático,
…
y la cabeza de la Princesa desconocida
…
y los vitrales de las iglesias con olas

Acantilado també ha publicat els seus poemaris Tierra de fuego (2004), Antenas (2007) i Mano invisible (2012), i els assaigs En defensa del fervor (2005) i Dos ciudades (2006).