Eisner / Miller : entrevista moderada por Charles Brownstein
Barcelona : Norma, cop. 2006
 
Amants del còmic, no us acosteu a Eisner/ Miller amb presses! Us perdríeu el plaer de degustar pausadament aquest exquisit diàleg, del que us asseguro gaudireu.

Prepareu-vos per a compartir un cap de setmana amb Will Eisner i Frank Miller conversant de forma distesa sobre el còmic en totes les seves facetes.

Aquest llibre, ben estructurat, gratament il·lustrat i traduït amb professionalitat per Raúl Sastre, aconsegueix transmetre al lector la sensació d’estar allà mateix, d’assistir a una d’aquestes classes magistrals que solen donar-se fora de les aules. Si l’acompanyeu d’una cervesa i unes olives, convertireu la lectura en una experiència sublim.

Will Eisner i Frank Miller ens passegen per la història del còmic, per les editorials i les distribuïdores. Ens parlen del còmic com a art i dels artistes que els dibuixen.
 

Eisner: Per a mi, el paper de l’editor és el de ser el representant del lector.
Miller: Jo he descobert que treballar amb diferents editorials aconsegueix que sempre que tornis a casa… La benvinguda sigui millor!
 
Llapis, tintes, colors i splash pages omplen pàgines que complauran als més interessats en qüestions gràfiques i on trobarem impressions tan contundents com aquesta:
 
Eisner: Per a mi, el color és com tenir una gran orquestra simfònica tocant darrere de l’Edith Piaf.
 
Ambdós autors aconsegueixen amorrar-nos al llibre explicant les seves anècdotes i tafaneries, les lluites i assoliments, i fins i tot algun canvi històric.
 
Eisner: … el cas Siegel i Shuster va ser, una vegada més, una cosa totalment diferent. En Jerry Robinson i en Neal Adams van organitzar alguna cosa (el 1975) per a avergonyir de tal manera a la Warner Brothers que haguessin de donar-los a en Siegel i en Shuster un lloc amb poc treball i una mica de sou. Uns quants ens reunirem i vam parlar amb Associated Press. Formàrem un bon escàndol!

Miller: Aquí teníem un treballador de correus cec que havia creat a Superman. La premsa es va llançar com a boja sobre allò!
Eisner: Bé, recorda que no tot és blanc o negre. Recorda que al 1935, quan en Siegel i en Shuster van vendre Superman, en primer lloc, ningú ho volia comprar. En segon lloc, ningú pensava que tingués un valor. En tercer lloc, quan ho van vendre, no van fer un contracte; el que van obtenir va ser un xec, un xec de manera regular, i per aquell temps, durant la Depressió, tenir uns ingressos de manera regular era la llet! En la part de darrere del xec posava: per tots els drets i el títol.
 
I per fi ens enganxen parlant-nos amb passió de les qüestions creatives que els segueixen inquietant, de la impressió que els produeix l’acte creatiu.
 
Eisner: El que vull és agafar al meu lector pel coll, vull obligar-lo a pensar i vull fer-lo plorar al llegir el que li estic explicant.
Miller: M’encanta el procés d’execució d’una obra. Probablement això que diré sonarà com un sacrilegi, però tinc al meu públic imaginari al cap i l’estic provocant, punxant i enganyant, mentre penso: Això ho odiaran.
Eisner: La gran diferència és que John Updike s’asseu a escriure un llibre, i no pensa: Ho poso en Bodoni o en Cheltenham [dos tipus diferents de lletra]
Miller: La manera que tinc de crear històries últimament, sobretot des de DK2, que té un públic captiu, és la següent: primer ho veig tot a grans trets, després començo a utilitzar notes de Post-it per a cada escena, poso aquestes notes a la paret i les vaig canviant d’ordre fins que l’estructura resultant funciona. Les vaig tenir aquí un temps, perquè de tant en tant, quan em sentia perdut enmig de la història, era suficient amb que m’acostés a aquesta paret i hi tenia la idea general.
Eisner: La velocitat d’una història és una cosa important, però depèn de la història que vulguis explicar. Mostrar tot un edifici fins al detall més nimi no és narrar, al meu entendre.
 

 
Aquest és un llibre que s’ha d’escoltar sense judicis precipitats ni conclusions prèvies. Ens trobem amb un Miller intens que s’interessa constantment per l’opinió d’Eisner sobre qüestionis que l’apassionen. Tendeix ponts per a il•luminar la incertesa del present amb l’experiència del passat.

Eisner parla perquè l’escoltin, ens està deixant el seu llegat. Va morir abans de publicar el llibre.

Ambdós especulen sobre el futur i estan d’acord en que la nova generació, que ha crescut amb les tecnologies i un llenguatge visual més potent que mai, serà la portadora d’una gran revolució.

Eisner / Miller és un llibre intel·ligent que manté l’interès de principi a fi. Però sobretot, és un llibre que aprofundeix en els processos creatius en tots els seus matisos i que interessarà a creadors de qualsevol àmbit.

De debò, és que hi ha algú que pugui resistir-se a escoltar a dos grans mestres debatent en profunditat?