PROU, Sybille & ADZ, King.
Blek le Rat: getting throug the walls
London : Thames & Hudson, 2008. ISBN 9780500514122
Stencil o estergit (en català): tècnica artística de decoració que utilitza una plantilla amb un dibuix retallat (d’un material més aviat dur) sobre el què s’aplica pintura (o esprai).
Qui més qui menys coneix l’artista de carrer, Banksy però potser són menys els que saben que tot el que ell ha fet Blek le Rat ja ho havia fet als anys 80. Aquest llibre fa un repàs de la seva història, de com va decidir aplicar la tècnica del “pochoir de rue” (o plantilla) apresa a l’Escola de Belles Arts de París i influenciat pels stencils propagandístics de Mussolini i per un grafit que va veure al metro de Nova York. Le Rat no volia assemblar-se a la resta de grafiters i va escollir els stencils perquè els podia dibuixar i preparar tranquil·lament a casa i reproduir-los fàcilment allà on volgués, sense perdre qualitat.
El llibre fa un recorregut per més de 300 fotografies in situ dels diferents treballs i n’explica el significat. Des dels primers dibuixos de rates (que ell considera “els únics animals salvatges que viuen a les ciutats i els únics que sobreviurien fins i tot després de l’extinció dels humans”) fins als més grans (figures humanes, tributs a personatges coneguts, retrats i autoretrats).
Activisme? Propaganda? Art? Política? Moviment cultural? Simple vandalisme? El que sembla ser és un mitjà d’expressió clar i efectiu. Tot i que Le Rat comenta que no tenia més intenció que “parlar” i “distreure els vianants de les cabòries quotidianes“.
I, si us interessa l’art urbà no us perdeu el post que va escriure la nostra companya Annie Hall sobre el llibre Trespass: historia del arte urbano no oficial.
3 Comments
¡Muy buena recomendación Gerda! Sobre todo ahora que Banksy se ha hecho famosillo entre el gran público debido a su película ‘Exit Through the Gift Shop’. Para recordar que siempre ha habido alguien antes que ya lo ha hecho, y que casi siempre ese otro ha pasado desapercibido.
Molt bon post Gerda, instructiu i complementari al de Tresspas. Llàstima que només els tinguin a Sagrada Família. S’ha de dir que a la pel·lícula de Banksy ell mateix parla de Blek le Rat dient que és el seu mestre.
Sempre sol passar que algú fa la feina el primer i queda a la sombra, una mica per això vaig escollir el nom la Gerda 😉 Encara que, en aquest cas, sí que és cert que Banksy sempre ha reconegut el seu “mestre”.
Pau, esperem que es pugui trobar aviat a altres biblioteques i sinó sempre el pots demanar des de la teva biblioteca habitual i te’l faran portar.
Gràcies pels comentaris i perdó per trigar tant en la resposta.