Barcelona, desembre de 1889. Els sioux es reuneixen a la vora del foc al bell mig de les seves tendes situades al carrer Muntaner. Observen de lluny els búfals com pasturen, aliens al soroll del Passeig de Gràcia. I a dins de la seva caravana, en Buffalo Bill pren una tassa de cafè pensant en el proper atac a la diligència del Poney Express… Doncs no, això que us explico no és l’argument de cap pel·lícula, però podria haver passat perfectament entre funció i funció del “Show de Buffalo Bill” quan va actuar a Barcelona a finals del segle XIX.
William F. Cody (o més conegut com Buffalo Bill) fou sobretot guia de caravanes i explorador de l’exèrcit americà. Va esdevenir famós quan va convertir-se en el protagonista d’una sèrie de novel·les de butxaca. Quan el Salvatge Oest ja estava del tot conquerit, William F. Cody i dos socis més van crear el 1882 un espectacle eqüestre de grans dimensions format per més de 1.200 persones entre treballadors i artistes: el Buffalo Bill’s Wild West.
L’espectacle començava amb una desfilada a cavall dels millors genets del món on mostraven les seves habilitats sobre els cavalls: turcs, cosacs, sioux, apatxes… També hi havia un número de tir amb l’Annie Oakley, la tiradora més famosa del seu temps. Buffalo Bill i la seva companyia representaven l’atac a la diligència de Poney Express junt amb Toro Sentado i els seus guerrers. El número final i més espectacular era la representació de la derrota de l’exèrcit americà davant els sioux del “jefe Caballo Loco” en la batalla de Little Big Horn. Havia nascut un dels primers grans espectacles del Show-Business americà.
Precedit d’un gran èxit de públic durant la seva actuació a l’Exposició Universal de París el 1889, El Buffalo Bill’s Wild West va ser contractat per a actuar a Barcelona el Nadal del mateix any. Imagineu-vos l’expectació que es va crear al Port de Barcelona el dia que van arribar procedents de Marsella: van desembarcar gairebé dues-centes persones, cent seixanta cavalls i vint búfals. I els indis sioux, cheyennes i arapahos van desfilar muntats a cavall, seguits d’una orquestra a ritme de “Oh Susanna”.
Van escollir uns terrenys de l’actual carrer Muntaner, tocant el Passeig de Gràcia per a instal·lar un Hipòdrom amb graderies, on també hi havia l’espai per als animals i per als “tipis”, les tendes dels indis. Buffalo Bill, però, va estar allotjat a les Rambles, a l’hotel més luxós de la ciutat.
L’autor Jordi Marill ens explica el desenvolupament de l’espectacle i el ressò que va tenir als diaris de l’època, coincidint amb una triple epidèmia de febre, còlera i verola que assolava tota Europa.
Aquell hivern… l’espectacle de Buffalo Bill a Barcelona és una crònica fantàstica sobre l’estada del Salvatge Oest del Buffalo Bill a Barcelona. Tot un fet molt curiós i poc conegut de la història recent de la ciutat, que us animo a que li feu una ullada.
11 Comments
Havia sentit parlar d’aquesta història, però mai l’havia confirmat i ja pensava que es tractavad’una llegenda urbana. M’agrada molt i sembla increïble una història com aquesta a la nostra ciutat. Puc imaginar-me l’enrenou del salvatge Oest a una ciutat de finals del s.XIX. Suposo que no hi ha més imatges que aquestes que surten al bloc barcelonaespoderosa.
Saps si existeixen imatges (pel·lícula) d’aquest espectacle a Barcelona o d’aquest mateix espectacle a d’altres ciutats/poblacions?
Pel que he estat cercant, hi ha molt poques gravacions del Buffalo Bill a internet. He trobat més informació a una web de la Library of Congress, que té digitalitzada una gran part dels seus arxius: http://www.archive.org/details/library_of_congress.
Sobre l’estada del Buffalo Bill a Barcelona també s’ha publicat recentment una novel·la, que es diu Barcelona Far West .
És una història molt curiosa, tens raó. Fins i tot es pensava que algun dels sioux que van morir per l’epidèmia estaven enterrats al cementiri de Montjuïc… però sembla ser que això últim sí que és una llegenda urbana. Me n’alegro que t’hagi agradat aquesta Bibarnarecomanació!
Gràcies per les informacions. Faré una ullada a veure si trobo més imatges. Ja he vist que la novel·la la tenim a les Biblioteques de Barcelona. M’agraden aquestes històries que et fan aparèixer un somriure a la cara i m’emportem directament a la meva infantessa, amb els indis, els cowboys, l’Oest…
S’ha editat la edició en castellà de Barcelona Far West amb el títol El revolver de Bufallo Bill i en breu s’esditarà un altre llibre amb més aventures d’en Pol Vidal.
Molt interessant !!!
fotografia publicada a la Vanguardia, de l’arxiu de Jordi Palmés
Una història molt curiosa i interessant. Fan ganes de saber més coses.
Molt xulo el vídeo!
Una entretingudissima histria de Barcelona. Des d’ara, quan passi pels carrers on van instal•lar l’hipdrom, sentire els udols dels indis i la força de l’oest 🙂
Gràcies Lluís, pel teu comentari. Sí, sembla mentida que a tocar del Passeig de Gràcia hi hagués un campament de sioux. Devia de ser ben impactant!
Fotos del show d’en BB a Barcelona de moment només hi ha les tres que vaig publicar a “Aquell Hivern” propietat del CEC, a més de la fotografia de la familia Palmés que hi sortia a la contraportada. A la web però hi ha l’arxiu fotogràfic d’en Giuseppe Primoli, un aristòcrata italià que fotografià abastament el show d’en Buffalo Bill a París 1889 i a Roma 1890, just un mes després de l’estada a BCN. Podeu consultar a http://www.archivioprimoli.it moltissimes fotos de com era el ‘show’. Fins i tot hi ha la ‘troupe’ d’indis visitant la Tour Eiffel. Ben aviat ha de sortir un llibre de recerca històrica nou sobre l’estada d’en BB a Barcelona fet per en Chris Dixon, del Buffalo Bill Historical Center amb noves dades que ell ha trobat als Arxius Americans. Sortirà el pròxim Octubre. Me n’alegro que després de 14 anys de la seva publicació recomaneu “Aquell Hivern”. Recordeu d’aquest episodi a la nostra ciutat : a) el show a Barcelona va ser un èxit. Tot i que el temps i la grip no van acompanyar les funcions de Gener van ser molt concorregudes. b) no varen tornar en la següent gira europea de 1902-1906 perque aleshores el tren va ser consustancial a l’espectacle i l’ample de via espanyol no era el mateix que el standard europeu.c) ni van morir indis a Barcelona, ni van segrestar nenes ni van arrencarli cap queixal a en Buffalo Bill.
Fotos d’en BB a Barcelona només se n’han trobat les 3 del CEC (de la casa “Toldrà-Viazo”) que apareixen a “Aquell Hivern”+la de la família Palmés publicada a la contraportada. Hi ha a la web la colecció d’en Giuseppe Primoli, un aristòcrata italià que fotografià abastament l’espectacle d’en BB tant a París 1889 com a Roma 1890. El link és http://www.archivioprimoli.it. Podeu consultar-lo. L’espectacle a Roma era exactament el mateix que a BCN, per tant podeu veure l’espectacle i els bastidors com si les fotografies fossin de BCN. A l’Octubre d’aquest any es publicarà un llibre d’en Chris Dixon sobre el show a Barcelona amb noves dades que ha trobat als Arxius del Buffalo Bill Historical Center. Pel poc que he llegit dels esborranys sembla que serà molt interessant. Finalment gràcies per l’interès mostrat per “Aquell Hivern” 14 anys després de la seva publicació. El més important del que vaig trobar: desmentir un seguit de falornies que s’havien dit i que lamentablement es van repetint de l’estada d’en BB a Barcelona; el ‘show’ va ser un èxit a Barcelona (tot i que el temps i la grip no van acompanyar, les funcions de Gener van ser molt concorregudes); no van tornar a la gira 1902-1906 perque en aquesta etapa el tren va ser bàsic en els deplaçaments i allotjament de l’espectacle i l’amplada de via espanyola era diferent a la francesa, anglesa i alemanya.
Sr. Marill,
Vaig llegir el llibre quan va arribar a la nostra biblioteca i el vaig trobar molt interessant, tant per l’estada de Buffalo Bill a Barcelona, com per tota la informació que aporta del dia a dia de la ciutat.
He consultat l’Archivio Primoli i he trobat un munt de fotografies, tal com vostè ens ha dit. Algunes són espectaculars i molt curioses, com les que mostren com muntaven les grades de l’hipòdrom, les fotos de l’Annie Oakley i la de la Torre Eiffel.
I per últim, gràcies pels seus comentaris al meu post!!! Espero que li hagi agradat.