Moreno, Javier. Cortes publicitarios. Madrid: Devenir, 2006.
Javier Moreno (Múrcia, 1972) és sens dubte una de les veus literàries més interessants de l’actualitat.
Inclòs en la llista inicial de membres d’aquella generació amb nom de berenar infantil de cuyo nombre no quiero acordarme si més no, per no fer-ne publicitat -perdoneu-me el joc de paraules, però era molt temptador-, Javier Moreno ha esdevingut un autor, tant de novel·la com de poesia, de llarg recorregut i amb un estil propi que el fa singular.
Partidari de que la literatura ha de fer-se mixta barrejant, molt especialment en el seu cas, llenguatges com el científic, el mitològic i el publicitari, y no tonterías del viento, per alhora relativitzar-los i apropar-los al lector, a Cortes publicitarios, poemari amb el que obtingué el Premi Nacional de Poesía Fundación Cultural Miguel Hernández 2006, podem comprovar-ho constantment.
Versos d’Himno a George Eastman:
Teuth enemigo de Platón resultó
desbancado por Apolo quien
al igual que los flashes
nos hiere de lejos
Versos de Bayer:
Como un reactivo
en la dosis correcta (una varilla
de platino
en una disolución de SO³ a 400º
=ácido sulfúrico)
un tanto de dolor puede obrar
la metamorfosis
del amor al odio
La poesia de Javier Moreno se’ns presenta en aquest Cortes publicitarios a la vegada atemporal i moderna -sense prefixos-; subtil i mordaç en intencions; de caràcter textual amb voluntat hipertextual; com una fórmula analògica que tendeix cap a l’infinit, és a dir, cap a l’univers digital; col·loquial però amb una picada d’ulls a la metapoesia.
Utilitzant el llenguatge poètic Javier Moreno es dirigeix i anomena la realitat pel seu nom, ja sigui aquest Nike, Telefónica, Bayer o Christian Dior. El poema Telefónica acaba així: Es difícil -ya lo sé- / decir te quiero / en veinte segundos / y que alguien crea en el producto.
I recordeu, si no son los Micro Machine no son los auténticos.
