Borràs, Laura
Per què llegir els clàssics, avui
Badalona : Araq llibres, 2011

Quantes vegades hem sentit dir al jovent: cal llegir els clàssics. Ara bé, què entenem per clàssics?. Pot ser una obra contemporània un clàssic?. Segons l’autora del llibre que recomanem, una obra contemporània pot ser-ho. Un clàssic ens parla a través de moltes èpoques, deixa una empremta en el temps, es posada a prova dia a dia i cal rellegir-la per aconseguir allò que els crítics fan: “trobar allò amagat que resta desapercebut en lectures massa ràpides”. Segons Calvino un clàssic és un llibre “que es configura com a equivalent de l’univers, a imatge i semblança dels antics talismans”, amb grau de maduresa i és en el sentit propi: una gran obra.

L’autora del llibre ens parla de clàssics com a Èsquil i el seu mite de Prometeu. Hi ha diferents versions del mite de Prometeu però la història ha destacat l’escrit d’Èsquil on Prometeu  resta condemnat a un càstig terrible perquè ha robat el foc als Déus i l’ha lliurat als homes pel seu alliberament. Es considerada l’obra magna del naixement d’Europa. En tot cas evoca la “llibertat humana“. El mite fàustic ben dibuixat per Goethe amaga el desig del coneixement absolut i la infinitud i “eternitat de la vida“. L’instant absolut només s’obté amb un contracte amb el dimoni. El coneixement es somiat com a transcendent ; s’anhela el coneixement del més enllà, d’allò que les facultats intel·lectuals no albiren. Balzac mostra el desig de la perfecció. La perfecció pictòrica de Balzac es retracta de nou amb força amb el desig de la veritat dels fets. James Joyce mostra el dolor immens d’un marit que es considera moralment enganyat per un amor que ha imaginat pur i seu. En tot cas és una representació del desig humà de la “veritat“. Flaubert descriu el sentiment  d’una dona cap a una vida ideal on l’expectativa de l’areté! vital és l’eix principal.

Una segona part del llibre és dedicat a autors catalans. Ausiàs March va ésser un poeta, amant on la fantasia i la realitat es barreja i es belluga en els fets diaris. La sensualitat i la intel·ligència en el fet amorós esdevenen dins el marc per a la distinció entre un amor vertader i el fals amor. Llorenç Villalonga entén la novel·la com un viatge, els viatges de Bearn, de memòria familiar històrica, de llinatges, d’introspecció en els viratges vitals. Màrius Sampere és un poeta de la tristesa, de l’escola de Schelling. El poeta veu poca llum davant la foscor de la humanitat i no encoratja a la humanitat doncs pensa que “la poesia suggeridorament agònica, no salvarà res ni ningú”..”car el planeta és irredimible”.  En quatre paraules, Màrius Sampere aprofundeix juntament amb Maria Mercè Marçal en “pensar, fer via cap al fons del més immediat inabastable” sobretot davant la mort per aquesta última poetessa. Joan Margarit canta al misteri com a recerca de tot poeta.

Saramago deia que hi havia dos tipus de llibres, per adormir-se i per despertar-se. Els clàssics resten dins aquesta última categoria i permeten fer llum en el camí dels nostres dies.