A una biblioteca pots trobar llibres de qualsevol tipus. Per això, no em vaig sorprendre quan, a les meves mans, va arribar un llibre d’aquestes característiques amb un títol tan “subtil i delicat”…
Sí, estimats lectors i lectores, si sou d’aquelles persones que teniu la sort i/o desgràcia, de compartir pis (o haver-ho fet en algun moment de la vostra vida) segurament moltes de les situacions (algunes vegades surrealistes i hilarants) us vindran com a records a la vostra memòria. Aahh aquells meravellosos anys… o no. Realment costa trobar un bon company de pis?, o tal com diu l’autor, “Todas las historias que aparecen en este libro son verídicas. Si alguien las considera absurdas es que nunca ha tenido un compañero de piso”. En aquest cas concret, es refereix a ells (i elles) amb les lletres CDM (Compañero De Mierda).
La CDM se olvida la olla en el fuego y la quema; luego la llena de agua y la deja en el fregadero dos días. Al tercer día la saca a la terraza. El proceso se repite cada tres días. Y así, como por arte de magia, a las dos semanas toda la batería de cocina está en la terraza.
Perquè recomanar un llibre com aquest? Doncs perquè al bibarnabloc creiem que és realment necessari, donar a conèixer les “rares avis” que podeu trobar pel món dels pisos compartits. Si us heu plantejat viure durant una temporadeta compartint pis, ara ja no podreu dir allò “és que no sabia que això em podia passar…” NO. Aquesta excusa ja no serveix quan podeu donar-li un cop d’ull a un llibre com aquest.
Si és que ja ho diu el mateix llibre: Guia de supervivencia para compartir casa. Esteu pensant a compartir pis o casa? Doncs sí, aquest definitivament, és el vostre llibre. Si no ho esteu pensant, no patiu, aquest és el vostre llibre si el que voleu és riure…, i molt! Fins i tot, trobareu moments de surrealisme kafkià. I el millor de tot és que són casos reals…, encara que costi de creure.
En el llibre descobrireu els diferents “espècimens” que podreu trobar com a companys de casa: el borratxo, el “tiquismiquis”, el nen de mamà, el “friki”, el desequilibrat, el d’Erasmus (aquest és ja tot un clàssic, oi?), l’enemic de la neteja…, però sobretot, no s’ha d’oblidar mai les tres lleis universals que, segons el llibre, regulen les relacions de convivència:
- Hay un CDM en cada casa compartida.
- El CDM lleva a hacer cosas de CDM.
- Si no tienes un CDM en casa, eres tú.
Ja se sap que la convivència entre persones no és un treball fàcil de fer però clar, quan busques el teu llibre de dret penal per estudiar i et trobes això…
Et planteges què has pogut fer de dolent en una altra vida per haver-te creuat en aquesta amb tal homo sapiens…
També resulta còmic (si no has patit aquesta situació clar, perquè llavors, això adquiriria més un to dramàtic i tràgic) totes les situacions que acostumen a passar al voltant de la cuina…
… o del lavabo (situacions no aptes per persones amb l’estómac delicat)
Giuseppe Angelo Fiori, l’autor del llibre, va patir la convivència amb una CDM i llavors se li va ocórrer crear una pàgina de facebook per explicar el que li passava. Va tenir molt bona acollida i a partir d’aquí, es va plantejar reunir tota la informació que li arribava per recopilar-ho en un llibre. Si us ve de gust veure més imatges delirants, podeu donar un cop d’ull al seu facebook “il Coinquino di Merda”.
Segons Fiori, aquest llibre “pretende sensibilizar sobre el drama insondable y los riesgos incalculables de la convivencia entre desconocidos. Pero también querría ser una herramienta útil para todos aquellos que se ven abocados a esta experiencia”
Així, ha volgut identificar les principals categories de persones que et pots trobar i els ha classificat segons les seves pròpies característiques. Després d’això, ha elaborat tota una sèrie d’estratègies per enfrontar-se davant ells.
El CDM Desequilibrado es una especie de ciborg humanoide. Alguien podría querer tenerlo en casa porque no habla y no saluda nunca, tampoco va al baño, normalmente ni siquiera come. Además, acepta cualquier tipo de habitación, cualquier condición en el contrato, y nunca hará ningún comentario ni le pondrá pegas a nada.
Si voleu passar una bona estona, aquesta guia us traurà més d’un riure. Si ho considereu un llibre absurd, com diu Fiori…, és que mai heu tingut un company/a de pis.
I sobretot… que no ens falti mai, el sentit de l’humor 🙂
10 Comments
Caram què divertit!
Venen unes ganes de compartir pis… Glups! Ja, ja, jaaaaa
Em sorprèn la capacitat de l’ésser humà de fer un llibre amb qualsevol tema, com el CDM aprofita les verdures per fer un bodegó, eso es arte!
Veus? ja no cal anar als museus per veure art!
Gràcies pel teu comentari.
Vaya! Quien diría que todavía existen personas con semejante personalidad… Pinta ser divertido el libro! Gracias por la recomendación!
La verdad es que es un libro que sorprende por lo absurdo de algunas situaciones. Pero es tan divertido… 🙂
Gracias por tu comentario.
No he vist el llibre però tinc moltes ganes de llegit-lo.
Com a experiència he viscut un cap de setmana a una residència universitaria a prop d Amstedam on es compartien tots els espais. Hi havia un petit terrat amb totes les paelles, olles i demes esteis de cuina plens de…El més difícil per a tots nosaltres( així ho crec) és conviure… amb parella, amics i d altres persones!
Gràcies Hyde per aportar-nos aquesta informació!!
La convivència és fàcil però sempre l’acabem complicant, oi?
Gràcies pel teu comentari 🙂
L’experiència de compartir pis no és gens fàcil. Hi ha situacions que poden resultar sorprenents, però segur que hi ha realitats que superen el que es mostra al llibre.
Bueno es allò que sempre es diu de… “La realitat sempre supera la ficció”. Esperem no trobar-nos mai amb aquesta realitat… surrealista?
Gràcies pel teu comentari 🙂
Compartir pis no és gens fàcil, es una experiència que a vegades pot resultar sorprenent, però segur que hi ha realitats que superen el que es mostra al llibre.
Em sebla molt interessat. Molt original. Llibre molt divertit sembla, cap a la meva llista de cap que hi va 🙂