Poe, Edgar Allan
Cuentos macabros
Zaragoza : Edelvives, 2011

Desde 1956, año en que fueron publicadas por primera vez, no se conocen en nuestro idioma mejores traducciones de los cuentos de Edgar Allan Poe que las realizadas por Julio Cortázar.

Aquesta és la recomanació que fem avui al bibarnabloc: una autèntica joia on es combina l’art indiscutible del mestre del terror Edgar Allan Poe, amb la traducció d’un altre geni literari com Júlio Cortázar i acompanyat de les magnífiques il·lustracions de Benjamin Lacombe. Amb aquesta combinació guanyadora, no tenim res a perdre: aquest és un llibre recomanat simplement, per gaudir del plaer de la lectura.

Aquesta edició recopila vuit dels contes que va escriure Poe:

• Berenice
• El gato negro
• La isla del hada
• El corazón delator
• La caída de la Casa Usher
• El retrato oval
• Morella
• Ligeia

No espero ni pido que alguien crea en el extraño aunque simple relato que me dispongo a escribir: Loco estaría si lo esperara, cuando mis sentidos rechazan su propia evidencia. Pero no estoy loco y sé muy bien que esto no es un sueño. Mañana voy a morir y quisiera aliviar hoy mi alma.

Segur que si sou seguidors i seguidores de la literatura de Poe, ja haureu endevinat que darrere d’aquestes paraules s’amaga el principi d’un dels contes més coneguts de l’escriptor: El gato negro. Aquest relat es va publicar per primera vegada l’any 1843 al diari United States Saturday tot i que, la seva versió definitiva, no va aparèixer fins dos anys després, a la seva recopilació Tales.

Edgar Allan Poe va néixer a Boston un 19 de gener del 1809. Tot i que es va allistar a l’exèrcit, a partir del 1831 va començar a publicar contes, poemes i novel·les curtes. El gran èxit li arribaria l’any 1845 quan va publicar el seu poema El cuervo amb aquelles paraules tan conegudes “… Quoth the Raven: Nevermore.”

En una taciturna medianoche, mientras débil y cansado cavilaba ante algunos extraños y curiosos volúmenes de olvidados saberes, mientras cabeceaba, casi dormitando, de improviso se oyeron unos toques, como si alguien estuviera llamando, llamando a la puerta de mi cuarto. “Será algun visitante -musité- llamando a la puerta de mi cuarto, sólo eso y nada más.

Lamentablement, quatre anys més tard, acabaria malalt i morint a l’hospital a causa d’un episodi de delírium tremens (tampoc va ajudar la vida quasi de vagabund que va portar, ni tampoc l’alcoholisme en el qual es va enfonsar quan va morir la seva dona Virgínia l’any 1847).

El que no s’ha d’oblidar però, és la influència que ha tingut i encara té, en el món de la literatura però també en el cinema i la música. L’anomenat univers Poe té molts i moltes adeptes que gaudeixen amb les seves obres.

Per posar només un exemple, Radio Futura va posar-hi música a un dels poemes de Poe Annabel Lee. Recordeu com sonava allò de…

“Hace muchos, muchos años, en un reino junto al mar…”

Aquesta edició a més ve molt ben acompanyada per les il·lustracions de Benjamin Lacombe. Aquí al bibarnabloc, ja el vam recomanar de la mà de la Kat, amb l’adaptació de l’òpera de Puccini Madama Butterfly. I segurament, no deixarem de recomanar les seves obres.

Aquest il·lustrador parisenc té la sort de crear màgia a totes les seves il·lustracions, sap adaptar-se perfectament al text que acompanya les seves obres. I per descomptat, aquesta no és una excepció. Lacombe crea imatges fosques, misterioses i amb un punt gòtic ideal per acompanyar els seus contes macabres.

“… Tan fundidas estaban la ribera y la sombra que todo parecía suspendido en el aire…”

En definitiva, aquest és un llibre on les pàgines quasi es passen soles.

Un sentimiento de profundo pero singularísimo afecto me inspiraba mi amiga Morella. Llegué a conocerla por casualidad hace muchos años, y desde nuestro primer encuentro mi alma ardió con fuego hasta entonces desconocido; pero el fuego no era de Eros, y amarga y torturadora para mi espíritu fue la convicción gradual de que en modo alguno podía definir su carácter insólito o regular su vaga intensidad…